Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0336-2025 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), en relació amb la clàusula antiabús establerta al Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda i sobre societats.
La consultant és una societat andorrana dedicada a la gestió del patrimoni propi. En el marc de la seva activitat empresarial, la societat percep dividends d’una societat establerta a França que, en base a la normativa interna d’aquest estat, es troben subjectes a una retenció del 25 %. En relació amb la imposició dels dividends, l’article 10 del Conveni per evitar la doble imposició entre el Principat d’Andorra i la República Francesa estableix que els dividends són imposables en origen segons la legislació interna, però l’impost exigit no podrà excedir del (i) 5 % si la participació directa en la societat filial és igual o superior al 10 %, o (ii) 15 % en la resta de casos.
No obstant això, l’article 25.2 del CDI Andorra-França preveu una regla especial de “no doble exoneració”, segons la qual l’avantatge aplicat en l’Estat d’origen només s’aplica a la part de la renda que és imposable i no s’exonera en l’Estat de destí.
En aquest context, i sota la premissa que els dividends distribuïts tindrien la condició d’exempts en seu de la consultant —per presumir el compliment dels requisits de l’article 20 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats—, la filial francesa aplica una retenció en origen del 25 % sobre l’import brut dels dividends distribuïts a la consultant, en virtut del previst a l’article 25.2 del CDI Andorra-França i en la seva normativa interna.
En relació amb la consulta, referida a l’eliminació de la doble imposició internacional aplicable als dividends distribuïts per una societat francesa a favor de la societat consultant, el Conveni inclou una clàusula de “no doble exoneració” per evitar que, amb l’aplicació de les disposicions del Conveni, s’originin situacions de doble exempció. Concretament, l’article 25.2 estableix el següent:
“2. Quan, en aplicació de les estipulacions d’aquest Conveni, s’apliqui a una renda el benefici d’un avantatge fiscal en un Estat contractant, i quan, en aplicar la legislació interna en vigor en l’altre Estat contractant, una persona no sigui sotmesa a l’impost per a una fracció d’aquesta renda, i no sobre l’import total, l’avantatge fiscal atorgat en el primer Estat només s’aplica a la part de la renda que és imposable i no s’exonera en l’altre Estat.”
D’acord amb aquest precepte, els dividends satisfets per societats franceses a societats residents fiscals a Andorra són imposables a França, amb limitacions que s’apliquen segons el percentatge de participació que tingui l’entitat beneficiària en la societat que distribueix els dividends.
Per la seva banda, la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, a l’article 20, en relació amb l’exempció per evitar la doble imposició econòmica, estableix que, quan es compleixin les condicions previstes en aquest article, els dividends obtinguts per la societat andorrana estaran exempts de l’impost sobre societats.
D’altra banda, i en relació amb la qüestió sobre si la consultant pot decidir voluntàriament aplicar o no aquesta exempció quan es donen totes les circumstàncies esmentades a la norma per aplicar-la, és important esmentar que, en els termes establerts a l’article 11 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari, i considerant que l’article 20 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats, utilitza l’expressió “estan totalment exempts d’imposició”, es denota una obligació d’aplicar l’exempció quan es compleixin els requisits previstos a l’article.
Per tant, atès que les normes tributàries s’han d’aplicar segons el seu sentit textual, els dividends distribuïts per la societat francesa estaran exempts i no s’hauran d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats.
Tenint en compte que l’exempció plena prevista a l’article 20 anteriorment esmentat és d’obligat compliment quan es donen tots els requisits, en el cas exposat, els dividends distribuïts per la societat francesa hauran d’estar gravats en origen amb els termes previstos a l’article 25.2 del Conveni.
