El grup parlamentari Demòcrata ha donat a conèixer aquest dimecres la proposició de llei per regular el Registre de la Propietat. L’objectiu és establir un sistema legal que permeti inscriure de manera clara i ordenada els immobles del país, així com les càrregues o drets que hi estan vinculats. La proposta, que es troba en fase prèvia al tràmit parlamentari, preveu una aplicació progressiva i inclou la voluntat de recollir aportacions d’institucions, col·lectius i professionals abans de ser tancada definitivament.
La presidenta suplent del grup, Maria Martisella, ha remarcat que es tracta d’una iniciativa amb un llarg recorregut de preparació, de gran complexitat jurídica i tècnica, que parteix del compromís adquirit durant el debat d’orientació política i el debat monogràfic sobre l’habitatge. Segons ha explicat, la llei té com a finalitat principal oferir una major seguretat jurídica en les operacions immobiliàries. “No és una eina de xafardeig, sinó una eina que busca garantir la certesa en les transaccions”, ha insistit.
Per la seva banda, el president de la formació. Jordi Jordana, ha detallat les característiques del model proposat. El registre serà de drets i no només de títols, de manera que permetrà incorporar no només la titularitat dels immobles, sinó també les càrregues, com hipoteques o servituds. Aquest sistema funcionarà amb “folis reals”, en què constaran les dades de l’immoble i del titular, així com totes les inscripcions o cancel·lacions vinculades. El text preveu la inscripció obligatòria per a qualsevol transacció immobiliària futura a partir de l’entrada en vigor de la llei. Els immobles existents abans d’aquesta data es podran inscriure de manera voluntària, excepte si són objecte d’alguna nova operació. Es calcula que al país hi ha entre 50.000 i 60.000 immobles, una xifra que requerirà una implementació esglaonada.
Una altra novetat destacada és el format electrònic del registre, amb l’objectiu d’evitar l’ús del paper i aprofitar eines informàtiques adaptades. No obstant això, Jordana ha reconegut que serà necessari un període de transició i que caldrà desenvolupar un sistema informàtic específic per gestionar correctament la nova eina. Pel que fa a l’organització, es preveu que el registre sigui gestionat per un mínim de dos registradors amb autonomia funcional, els quals no seran funcionaris públics, sinó professionals seleccionats mitjançant concurs i amb formació prèvia.
La llei també aborda l’accés a la informació. Tal com han explicat els ponents, l’accés al registre estarà restringit a aquells casos on s’acrediti un interès legítim de caràcter patrimonial, per tal de protegir la privacitat i complir amb les exigències de la protecció de dades. Es preveu que el registrador sigui qui examini la validesa d’aquest interès, i es contempla que l’accés obert i generalitzat no sigui possible en aquesta primera etapa.
Abans de formalitzar la tramitació parlamentària, la proposició serà enviada a diversos actors implicats —com el Govern, els comuns, els notaris, el Consell Superior de la Justícia o l’Àrea d’Habitatge— per recollir observacions i millorar el text. Jordana ha explicat que la previsió és iniciar el tràmit parlamentari a la tardor i, si s’aprova a principis del 2026, que la llei entri en vigor el gener del 2027. Durant aquest any de transició, s’hauran de regular els drets reals, desenvolupar el reglament, posar en marxa el sistema informàtic i nomenar els registradors. Els demòcrates han reconegut que la llei pot suscitar debat en determinats punts, però han insistit en la necessitat de dotar el país d’un instrument modern i segur per gestionar la propietat immobiliària.
