Fins a 107 persones s’han vist afectades per un problema d’interpretació de l’article 20 del pressupost del 2025, el qual preveu la revalorització de les pensions, percebent menys del que els correspondria si es fes la interpretació correcta. Sota aquest pretext, convé recordar que en treball parlamentari es va incloure una nota en aquest article per eliminar l’efecte “esglaó” que hi podia haver en les revaloritzacions entre les pensions més baixes, és a dir, per evitar que pensions més altes acabessin percebent més increment que les més baixes.
En aquest sentit, i malgrat aquesta nota, aquesta desigualtat s’està donant, tal com ha reconegut el ministre de Finances, Ramon Lladós, qui ha anunciat d’aquesta forma que els grups parlamentaris de la majoria i de Concòrdia ja treballen per esmenar aquesta situació i es facin les revaloracions que siguin pertinents.
Val a dir que la taula de revalorització inclosa en el pressupost fixava trams en funció del salari mínim. Per tant, si la pensió era inferior a aquest indicador, s’incrementava dues vegades l’IPC. Si anava entre el sou mínim i dues vegades l’indicador, només l’IPC. Per contra, si anava entre dues i tres vegades, l’augment era del 0,25% de l’IPC i, finalment, a partir dels tres cops, es congelava. Altrament, en comissió es va introduir una nota per evitar que les pensions que es trobaven al voltant dels llindars poguessin patir disfuncions.
Lladós ha concretat que l’import que suposa que aquestes persones afectades estan percebent de menys és de 2.358 euros; és a dir, una mitjana de 22 euros per pensió afectada. Sobre això, la presidenta del grup parlamentari Socialdemòcrata, Judith Casal, ha lamentat que en aquest cas no s’estigui aplicant “el sentit comú” i ha remarcat que no és una “mala interpretació del Govern”, però que és una qüestió que depèn de la CASS i ha lamentat per això que davant de dubte no s’hagi fet la interpretació que pogués beneficiar més els pensionistes.
Per aquesta intervenció, el ministre de Finances ha comentat que ell no pot “donar instruccions a la CASS” de com ha d’aplicar la llei, però ha remarcat que sí que pot fer recomanacions i ha incidit que la parapública creu que “està fent l’aplicació correcta”.
Informació addicional per l’exterior
D’altra banda, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha fet un incís per explicar les diferents negociacions que s’estan duent a terme per poder tenir accés a la documentació històrica que afecta Andorra i que es troba en diferents arxius d’Espanya, França, el Vaticà o la Mitra.
Per exemple, en el cas d’Espanya, ha detallat que ja hi ha hagut converses per poder tenir accés als arxius que es troben a Alcalá de Henares, on hi ha 600 documents sobre Andorra. De la mateixa forma, es negocia amb França per accedir als documents de la vegueria i en el cas de la Mitra ja hi ha hagut converses amb el Bisbat d’Urgell, com també s’han establit contactes amb el Vaticà.
Qui havia plantejat la pregunta que ha donat peu a aquesta informació per part de Tor ha estat la presidenta suplent del grup parlamentari Socialdemòcrata, Susanna Vela, la qual ha incidit en el valor d’aquesta documentació i que cal complir la llei de patrimoni cultural. Pel que fa a la que es troba en possessió de la Mitra, ha posat en relleu que “no és eclesiàstica, sinó de caràcter polític” i que és una qüestió de “sobirania cultural”.
