Els Estats mediterranis tenen moltes peculiaritats. Una d’elles és que són la frontera amb altres continents (Àfrica i Àsia). Dita proximitat fa que aquests Estats siguin l’objectiu i esperança de molts immigrants vinents d’altres continents. Com ens afecta això a Andorra?
Un exemple molt clar i crític el tenim a l’illa de Lampedusa, a Ceuta i Melilla, i a les Illes Canàries. Dits llocs simbolitzen l’esperança de milers de persones que busquen una millor vida. Ara bé, els descontrols i l’arribada massiva de refugiats i immigrants fa que els centres d’atenció estiguin desbordats, i els habitants dels llocs afectats siguin una víctima més dels moviments migratoris massius i descontrolats.
Les institucions europees i Estats membres han regat de diners i recursos als governs fronterers africans, per tal que aquests evitin que la gent arribi a les costes i puguin anar il·legalment a territori europeu. Malgrat tot, les baralles diplomàtiques entre alguns països africans i Europa fan que els immigrants siguin tractes com a eina i arma de pressió política. El Marroc va aconseguir que l’Estat espanyol reconegués la part del Sàhara Occidental com a marroquina, a canvi que aquest frenés l’arribada massiva de migrats provinents de l’interior d’Àfrica. Algèria, que manté uns conflictes amb el Marroc (i defensors de la sobirania del Sàhara Occidental), va deixar de frenar les onades migratòries i s’ha convertit en un punt de partida per a moltes persones.
Davant d’aquestes problemàtiques, els governs dels Estats Europeus han pres accions de tota mena. A Hongria s’ha estat molt dur i s’ha anat en contra de les directrius europees; Itàlia ha restringit i reduït el trànsit migratori en un 60%, i Espanya està en dures negociacions internes i externes per poder repartir els immigrants arribats a Canàries, Ceuta i Melilla, a la vegada que negocia amb el Marroc de nou per endurir les fronteres d’aquests estats.
Per l’altre costat, els alts costos pressupostaris espanyols i l’increment dels impostos han fet que els veïns siguin víctimes d’una fuga de talents i recursos cap a altres països. Andorra n’és un exemple. Des de fa aproximadament quatre anys hem rebut l’arribada “d’autònoms digitals” provinents del sud. Aquests estan modificant els nostres estils de vida i mercat. Això posa a Andorra com a una víctima de les conseqüències polítiques dels Estats veïns.
Andorra rep les conseqüències negatives de les polítiques fiscals d’altres països, el que fa que acollim a “refugiats fiscals”, mentre que al sud s’ocupen d’atendre a refugiats de guerra i refugiats polítics. L’onada migratòria també ens afecta, i molt més del que ens pensem.
