“Després de tota la planificació, només s’haurien de fer 70 noves lleis”. Així ho ha assegurat Landry Riba, secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, durant la seva compareixença a la Comissió Legislativa de Política Exterior. La xifra, que ha estat objecte de debat polític, sorgeix de l’anàlisi dels 3.983 actes comunitaris que Andorra haurà de reprendre en cas d’aprovació de l’Acord d’associació amb la UE. El procés implicarà la transposició normativa d’una part d’aquest cabal, però només una fracció acabarà generant legislació de rang de llei.
Segons Riba, els treballs previs han permès identificar que la major part de normes s’incorporaran per via reglamentària o dins de marcs ja existents. “És un repte important, però factible”, ha remarcat, tot defensant que l’Administració està preparada. “No hem de mostrar signes de dubte”, ha afegit, convençut que l’equip tècnic i legislatiu sabrà fer front a l’implementació.
L’estructura jurídica de l’Acord preveu un marc general per a Andorra, San Marino i Mònaco, set protocols específics per cada estat i vint-i-cinc annexos que contenen el cabal comunitari a integrar. Aquests annexos, un cop signat l’Acord, establiran quina normativa europea haurà de ser adaptada o transposada a l’ordenament jurídic andorrà.
Riba ha explicat que el cabal es divideix entre un component històric i un de dinàmic. El primer està identificat i es començarà a aplicar després de la ratificació, mentre que el segon es gestionarà progressivament mitjançant un comitè mixt entre Andorra i la UE. “Aquest comitè aprovarà formalment cada nova incorporació”, ha explicat, remarcant que els actes hauran de ser autoritzats pel Consell General quan calgui.
L’acceptació de l’Acord també comportarà una nova llei de represa del cabal, que ja s’està preparant. Aquesta norma serà el fonament legal per articular tota la implementació posterior. “No podem esperar al dia després del referèndum per fer-nos preguntes”, ha advertit, en referència a la necessitat de tenir-ho tot a punt abans de la ratificació.
Pel que fa a la definició del calendari, Riba ha recordat que el procés continua el procediment habitual dels acords internacionals de la UE. Un cop signat l’Acord pels 27 estats membres i per Andorra, es convocarà un referèndum vinculant per conèixer la voluntat de la ciutadania. “Seria estrany que el Consell General ratifiqués abans que es pronunciés el poble”, ha comentat, assegurant que el compromís és respectar l’ordre establert.
Durant la seva intervenció, el secretari ha tornat a posar en valor la necessitat d’associar-se al mercat interior europeu. Ha defensat que l’economia andorrana presenta una estructura poc diversificada, amb una forta dependència del turisme i amb un PIB fluctuant. També ha assenyalat que l’actual model de creixement vinculat a l’augment demogràfic i de visitants genera tensions sobre l’habitatge i els serveis públics. “El model no és sostenible a llarg termini”, ha advertit.
Segons els estudis encarregats pel Govern entre el 2000 i el 2024, només la incorporació al mercat interior permetrà desenvolupar sectors d’alt valor afegit i garantir una homologació tècnica que avui és un obstacle. Riba ha posat com a exemple els sectors de la biotecnologia i la tecnologia esportiva, on projectes han quedat bloquejats per la manca d’accés a la cadena de valor europea.
Sobre l’impacte sectorial, ha volgut transmetre un missatge de calma. Ha detallat que, en sectors com el tabac, la transició prevista serà de trenta anys, i que el comerç i el turisme no patiran canvis significatius derivats de l’Acord. En telecomunicacions, ha explicat que la liberalització arribarà al cap de set anys i que l’harmonització del roaming seguirà la tendència europea actual. En el cas del sector financer, l’obertura serà gradual i podrà allargar-se fins a quinze anys. “Hi ha espai per adaptar-se”, ha afirmat.
Pel que fa a la prestació de serveis professionals, ha admès que hi haurà ajustos, però que aquests no afectaran les condicions d’establiment. “La diferència és lleugera i només afecta el procediment”, ha precisat, deixant clar que no cal témer una arribada massiva de professionals forans. “No hem de tenir por per l’allau de professionals”, ha insistit.
Finalment, Riba ha deixat clar que l’Acord no suposa una renúncia a la sobirania. Ha recordat que la interpretació última de la norma europea correspon al Tribunal de Justícia de la UE, però que Andorra continuarà decidint dins un marc regulat. “Continuarem decidint, però dins un entorn més enquadrat”, ha conclòs, afirmant que el text negociat representa una eina per guanyar drets, llibertats i capacitat de decidir amb garantie
