Els resultats de les eleccions a la junta directiva de la Creu Roja Andorrana han deixat un missatge clar que va més enllà de noms i càrrecs: només un 11% de participació entre socis i voluntaris evidencia un greu desencant dins l’organització. Malgrat la importància que suposava escollir el nou rumb d’una entitat clau en l’àmbit social i humanitari del país, la resposta del cens ha estat pràcticament inexistent.
Aquest tipus de desmobilització no és fruit de la desinformació o del desconeixement. Parlem de socis implicats i de voluntaris que, en molts casos, coneixen profundament el funcionament intern de la institució. L’absència a les urnes és, per tant, un senyal de desconnexió, potser també de desafecció amb els lideratges o amb la manera com s’ha gestionat el procés electoral i la comunicació interna.
La nova junta, encapçalada per Vicky Marrugat, afronta el repte immediat de reconstruir vincles i recuperar la confiança dels qui formen la base de la Creu Roja. Sense aquest teixit actiu, l’entitat difícilment podrà continuar responent amb eficàcia a la seva missió.
