L’executiva de Som Veïns ha fet pública una nota en què expressa la seva preocupació per la situació actual del país, centrant les seves crítiques en la gestió de l’Acord d’associació amb la Unió Europea i les seves conseqüències socials, econòmiques i estructurals. La formació lamenta que, tot i l’elevada atenció institucional i mediàtica sobre aquest procés, la ciutadania continua sense rebre un posicionament imparcial per part del Govern.
Segons denuncien, “hi haurà referèndum o s’avançaran les eleccions”, però “fa la sensació que davant la cada vegada més gran possibilitat d’un NO a l’acord d’associació, abans anirem a eleccions anticipades”. També retreuen al Govern una actitud oportunista i allunyada del que consideren que ha estat històricament l’essència del país: “Sempre es parla de fer-se l’andorrà i del Manual Digest, però per a allò realment important, justament és el que no fa aquest Govern”. En aquest sentit, apunten que “sembla que els hi agrada massa el protagonisme” i que “Andorra ha deixat de ser prudent i neutral” per començar a posicionar-se a favor o en contra de països, “abandonant aquella neutralitat que tant bé ens ha anat durant segles”.
Som Veïns assegura que el Govern es troba “més sol que mai defensant aquest acord”, tot i el suport d’alguns partits representats al Consell General i d’altres que no hi són presents. Segons exposen, diferents col·lectius professionals ja han manifestat la seva preocupació i han demanat protecció davant d’un escenari que, segons afirmen, “el mateix acord no permetrà”.
La nota també fa una diagnosi crítica sobre el creixement demogràfic del país, que, al seu parer, “perjudica clarament als andorrans i residents de llarga durada”. Apunten que “els pisos pastera on s’amunteguen nous residents no paren de créixer”, i asseguren que en aquests habitatges “s’allotgen diverses famílies en condicions poc dignes”. Tot plegat, afirmen, es produeix per la manca de control i podria tenir com a rerefons una voluntat de disposar de “mà d’obra barata per no aturar la construcció”.
En aquest context, denuncien que “uns puguin fer negoci construint edificis de luxe amb gent que viu en aquestes condicions”, i ho consideren “una de les pitjors cartes de presentació del país”. Alerten de greus disfuncions derivades d’aquest creixement descontrolat, com ara el col·lapse de l’hospital, la saturació de les escoles i l’increment de les necessitats socials, que comporten un cost econòmic creixent.
En relació amb el dret a l’habitatge, critiquen les propostes de “mini cases” com una “tireta” davant d’una “hemorràgia”. Aposten per impulsar reformes i nova construcció a través de la col·laboració publicoprivada i facilitar l’accés a la propietat, especialment per a joves, famílies monoparentals i la classe mitjana. Citen el model de Gibraltar com a possible referència, on l’Estat intervé en la compra d’habitatges amb condicions específiques que impedeixen l’especulació i garanteixen l’ús efectiu com a residència principal.
Som Veïns denuncia també l’oblit sistemàtic de la classe mitjana, “sovint la que paga la majoria de despeses i d’on surt bona part dels impostos com l’IRPF”. Alerten que aquest segment social “cada dia pateix més i tendeix a tenir cada vegada menys poder adquisitiu”, a més de reclamar una revisió de les condicions d’accés als habitatges protegits i mesures específiques per frenar l’empobriment progressiu de la classe mitjana.
