La tensió social pel dret a l’habitatge torna a situar-se al centre del debat polític arran de l’ultimàtum que la Coordinadora per a l’Habitatge Digne ha fixat per al 5 de maig, com a data límit per obtenir una resposta a les seves demandes. En declaracions recollides aquest matí, el cap de Govern, Xavier Espot, ha rebutjat el plantejament d’un “deadline” com a eina de pressió i ha reiterat que “el Govern no atén a ultimàtums de ningú”.
Espot ha defensat que l’Executiu “té el seu full de ruta” i que s’estan “adoptant moltes mesures” per fer front a la crisi de l’habitatge. Malgrat això, ha remarcat que “alguns resultats no poden ser immediats”, assegurant que el Govern “continuarà promovent l’habitatge digne”, però des d’una òptica de “mesures raonables” que evitin impactes negatius sobre l’economia i que no resultin “contraproduents per als mateixos llogaters”.
Tot i rebutjar l’ultimàtum, Espot s’ha mostrat disposat a continuar el diàleg: “La porta dels nostres despatxos està absolutament oberta per fer tantes reunions i dialogar tant com calgui”, ha afirmat, tot confirmant que l’Executiu respondrà detalladament la primera carta rebuda de la Coordinadora.
Des de l’oposició, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha reaccionat a les declaracions d’Espot amb duresa. “Quan el Govern busca l’equilibri entre els interessos de l’especulador immobiliari i de les persones que no troben casa, s’equivoca”, ha apuntalat a EL PERIÒDIC. Segons Escalé, aquest equilibri “no pot, sinó ser injust”, i ha responsabilitzat la permissivitat envers l’especulació de l’increment constant dels preus.
La Coordinadora per a l’Habitatge Digne ha plantejat mesures de pressió com talls de frontera o una vaga general si el Govern no ofereix una resposta clara abans del 5 de maig. Davant d’aquest escenari, el xoc entre l’Executiu i els col·lectius socials, amb la mirada crítica d’una part de l’oposició, dibuixa una primavera marcada pel debat sobre l’habitatge i la legitimitat de les formes de protesta.
