El debat sobre les polítiques d’habitatge ha tornat a escalfar la sessió del Consell General d’aquest dijous. El conseller general del grup parlamentari Socialdemòcrata, Pere Baró, ha interpel·lat al Govern amb dues preguntes centrades, d’una banda, en les condicions dels habitatges de preu assequible al Pas de la Casa i, de l’altra, en el funcionament de la Comissió Nacional de l’Habitatge.
En el primer bloc, Baró ha posat el focus sobre les condicions d’accés als habitatges a preu assequible impulsats pel Govern, alertant que moltes persones no han arribat ni a presentar la seva sol·licitud “sabent que molt probablement seria desfavorable”. Ha recordat unes paraules prèvies del cap de Govern, en què s’afirmava que els llogaters estaven en una situació d’estabilitat, però ha advertit que “a l’any 2027 es pot donar una greu situació veient les més de 200 sol·licituds que han quedat fora”.
La ministra de Presidència, Treball, Economia i Habitatge, Conxita Marsol, ha defensat la tasca de l’Executiu, destacant que el 85% dels contractes actuals estan prorrogats i que, per a les famílies monoparentals, els preus dels pisos públics no superen el 30% dels ingressos. En aquesta línia, ha posat com a exemple la dinàmica del registre d’habitatge, que “cada dia rep uns 40 nous inscrits”, i ha recordat que aquest 2025 s’han donat de baixa 38 pisos turístics per destinar-los a lloguer habitual.
Tot i així, no ha pogut concretar quins apartaments han estat destinats a aquest ús, fet que Baró ha retret com a manca de transparència. Marsol ha assegurat que “abans de final d’any es valoraran totes les ofertes” i s’estudiaran mesures complementàries, com les d’adquisició del primer habitatge. Una previsió que, segons Baró, arriba tard i no respon a la urgència social actual.
En aquest context, la ministra ha confirmat que el Govern es fixa com a horitzó finals del 2025 per fer una primera avaluació del funcionament dels canvis introduïts aquesta mateixa setmana en el registre del parc públic d’habitatge. Aquestes modificacions, aprovades pel Consell de Ministres, inclouen la flexibilització dels requisits en aspectes com els anys de residència exigits, els ingressos mínims i l’accés per a persones majors de 65 anys o vídues.
Unes modificacions que, segons va detallar el ministre portaveu, permetrien donar accés a un centenar de persones que fins ara havien rebut una resposta negativa, tot i que Baró ha remarcat que més de 200 sol·licitants continuarien quedant-ne exclosos. El conseller ha criticat, a més, l’anunci de les noves mesures “just un dia abans” de la sessió de control parlamentari.
El debat ha continuat amb la intervenció del president de Concòrdia, Cerni Escalé, qui ha reconegut la voluntat del Govern d’“adaptar el reglament per fer-lo més inclusiu”, però ha advertit que la posada en circulació de nous pisos públics “no modifica la pressió inflacionària del mercat”. Davant d’això, Marsol ha afirmat que caldrà regular els preus, però que la prioritat continua sent “fer aflorir el màxim nombre d’habitatges assequibles”.
Inactivitat a la Comissió Nacional de l’Habitatge
El segon punt de fricció ha estat el funcionament de la Comissió Nacional de l’Habitatge. Baró ha denunciat que des del 23 de novembre del 2023 no se n’ha convocat cap reunió, malgrat que, segons el marc legal, aquesta s’hauria de reunir com a mínim dues vegades l’any. “És preocupant”, ha etzibat, afegint que la manca de convocatòries “demostra una falta d’humilitat política” i representa “una pèrdua de temps irrecuperable per als ciutadans”.
Marsol ha justificat la inactivitat al·legant que “es va prioritzar la construcció del parc públic d’habitatge” i que la secretària de l’Institut Nacional de l’Habitatge, Marta Alberch, preveu una nova convocatòria per al mes d’abril. Tot i això, no ha pogut concretar dates ni per a aquesta ni per a la comissió prevista sobre la Llei Òmnibus.
Finalment, la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha plantejat si el model de cases modulars serà contemplat en la propera comissió. Marsol ha confirmat que “s’està estudiant aquesta opció” i que es podria tenir una primera valoració “en un termini de quinze dies”.
