Quins han estat els moments més significatius de la seva carrera que l'han conduït fins al seu recent nomenament com a jutgessa al TEDH?
Vaig integrar la carrera judicial l'any 2001, primer com a batlle d’instrucció, i el 2015, amb la Maria Àngels Moreno, van iniciar la secció d’instrucció especialitzada. En aquell moment va ser un repte important, i més pel fet de l’esclat de l’afer BPA quan tot just feia dos mesos que havíem posat en marxa les oficines judicials. Van ser tres anys molt intensos en els que érem dues dones al capdavant dels casos més complexos. El 2018 vaig accedir a la magistratura i des de l’any passat soc presidenta del Tribunal de Corts.
Com valora la seva experiència com a presidenta del Tribunal de Corts d'Andorra i quins reptes va afrontar en aquest càrrec?
Ha estat només un any, però amb unes circumstàncies molt particulars, perquè en aquest període calia preveure la substitució de més de la meitat dels magistrats, de tots els secretaris judicials, i un terç dels oficials. La tasca ha estat més de reorganitzar el servei i redefinir les tasques que no pas jurídica. Completament diferent del que són les funcions jurisdiccionals.
Quina és la seva percepció sobre la presència i participació de les dones en l'àmbit judicial andorrà?
Avui dia som majoria, però soc l’única presidenta de jurisdicció i només hi ha una dona al Consell Superior de la Justícia. Encara no hem tingut una presidenta del Consell Superior de la Justícia. Tot i ser el gruix de la judicatura ens costa assumir tasques de governació, tenir visibilitat en els òrgans de govern.
Considera que hi ha hagut una evolució positiva en la incorporació de les dones en posicions de responsabilitat dins del sistema judicial?
Sens dubte. D’ençà que vaig arribar al cos judicial hem vist les primeres dones al Consell Superior de la Justícia i les primeres presidentes de jurisdicció, tot i que a la vista del percentatge de dones en el nostre sector, hauríem de ser majoria als òrgans de govern, ser més visibles per a la societat.
Quins obstacles específics ha hagut de superar com a dona en la seva carrera judicial?
Encara hi ha certes reticències a l’hora d’acceptar l’autoritat d’una dona i sobretot, les crítiques són diferents. No he sentit mai que es digui d’un home que si pren una decisió o una altra és perquè li ha dit algú altre, o comentaris despectius amb connotacions sexuals que són molt comuns quan es vol menystenir una dona.
Com creu que es poden abordar les barreres que encara persisteixen per a les dones en el sector de la justícia?
La primera barrera ens la posem nosaltres mateixes. Encara ens costa veure’ns en segons quins rols, tenim tendència a no voler assumir càrrecs més visibles, malgrat que estem disposades a fer la feina. A ser competitives. Després, potser caldria ser més durs amb certs comentaris sexistes que massa sovint deixem passar.
Quines mesures considera essencials per promoure una major igualtat de gènere dins del sistema judicial andorrà?
No crec que calguin mesures noves, però el que sí que caldria és que esgotéssim els mitjans que ja són el nostre abast, i sobretot que, com a societat, exigim una resposta contundent davant agressions masclistes que afecten tots els àmbits de la nostra vida, perquè sovint ens limitem deixar-ho passar o fins i tot justificar-ho.
Com valora les polítiques actuals d'Andorra en matèria d'igualtat de gènere i quins aspectes creu que caldria millorar?
Mirant enrere, s’ha avançat molt en els darrers anys, i penso que mesures com equiparar obligatòriament la baixa de maternitat entre el pare i la mare són importants. Encara hi ha la idea que la cura dels fills o dels pares és un hàndicap en una carrera professional perquè són les dones qui les assumeixen principalment en detriment del temps que dediquen a la seva carrera. Cal equiparar-nos en aquest nivell per poder assolir la igualtat en el camp professional. Hem de poder competir en igualtat de condicions.
Quin consell donaria a les joves que aspiren a desenvolupar una carrera en l'àmbit de la justícia?
Que no es desanimin i que no deixin que ningú els hi posi un sostre. A vegades hi ha entrebancs, però la dedicació al servei públic és molt gratificant i des d’aquí es pot lluitar per millorar les coses.
Com poden les institucions educatives i professionals fomentar i recolzar el talent femení en el sector judicial?
Sovint el problema és la confiança en nosaltres mateixes. Ens costa veure’ns en llocs on som nosaltres qui prenem les decisions. Cal explicar millor quin és el paper de la justícia en la societat democràtica i fomentar la visió del servei públic. Animar-les a assumir responsabilitats en l’àmbit públic.
