El president i secretari del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Gerard Casellas i Jordi Ribó, també han volgut comparèixer aquesta tarda davant de la Comissió d’Estudi per a un Creixement Sostenible per presentar les seves propostes d’accions, mesures i millores en l’àmbit de l’ordenació del territori i urbanisme. En aquest aspecte, ha estat el segon qui ha detallat públicament les mesures davant la comissió sostraient que “s’ha de trobar i definir el model d’habitatge per l’Andorra del futur i veure en quins punts s’ha fallat” per originar-se la crisi i la manca d’oferta assequible derivada.
És per això que Ribó ha incidit en la idea de detallar alguns paràmetres del que significa realment la demografia, la mobilitat o l’habitatge, així com determinar amb precisió quin és el tipus de sòl edificable, el nombre de treballadors dels quals es disposa per construir i les seves prestacions, amb la idea de voler incorporar un tipus de mà d’obra o un altre, o si la capacitat energètica del Principat està prou equilibrada. “No totes les zonificacions tenen perquè ser menys efectives. Hi ha models d’habitatge com el coliving o el cohousing que poder arribar a estabilitzar el mercat immobiliari, el que cal és identificar primer al públic a qui van destinats i després adaptar-les a les condicions d’obra“, ha deslligat el portaveu de l’AGIA.
Altrament, ha recalcat que les limitacions que presenta el territori andorrà ens “ha fet qüestionar-nos dubtes com quin és el model de construcció que desitgem, vertical o horitzontal, però també a valorar i tenir en consideració el que ja està instaurat i edificat”. A tall d’exemple, el compareixent ha esclarit altres models distributius del territori que presenten els països fronterers, com el de 15 minuts de París o el de blocs de Barcelona, o les llars socials modulars que s’empren a Taiwan. Per aquesta raó, ha concretat que s’han d’agafar tots aquests inputs amb la voluntat “d’adaptar-los a un microestat com és Andorra i amb les limitacions adscrites”.
“Són models d’habitatge que existeixen arreu del món i que s’han d’estudiar i valorar. Hem de saber com traslladar-los al país i amb les nostres normatives“, ha estipulat sobre el tema, “tot i que aquestes no compaginen amb la idea de ser àgils i flexibles com haurien de poder ser per tenir l’opció de canviar més ràpidament i recórrer a altres models alternatius davant la manca de llars”. En aquest sentit, ha recordat que és el Govern qui fixa les normes i que l’AGIA només pot oferir alternatives sobre què empren altres Estats “per destensar el mercat de lloguer”.
Per acabar, Ribó ha tornat a insistir que l’agilitat és important en aquest afer per no haver d’esperar que Govern primer modifiqui certes normatives i que el coliving i el cohousing només són unes opcions, “però que també n’hi ha d’altres a estudiar”. Per naturalitat, el portaveu de l’AGIA creu que a causa de la temporalitat d’algunes feines el model de coliving “és viable” i que el cohousing, per la seva part, es va iniciar per a la gent gran, però que actualment una part del jovent “també opta per aquests models cooperativistes o col·laboratius”. Les necessitats, ha esgrimit, s’han de detectar i a partir d’allí, extreure el millor model per cada cas.
