Rebem dos nivells molt diferents de comentaris o respostes als nostres articles publicats darrerament sobre l’error de l’Acord d’associació que obrirà, de fet, la lliure circulació i establiment de persones de la UE dins d’Andorra d’aquí a tres anys.
Per un costat rebem un comentari del secretari d’Estat via una piulada, en el qual afirma que no hi ha cap error, i que el text de l’Acord és molt clar. Però no és capaç ni de citar cap article del text de l’Acord que posaria per escrit allò que ell afirma. La veritat és que no cita cap article perquè cap article ho diu.
Per un altre costat, rebem molts comentaris ciutadans que demostren una creixent consciència que, si un error en l’Acord d’associació obrís descontroladament les residències passives, dispararia l’especulació immobiliària. I, si obrís descontroladament les residències amb activitat econòmica, tindria el triple efecte de (1) posar pressió a l’alça sobre els lloguers – per major demanda -; (2) posar pressió a la baixa dels sous per major oferta laboral, (3) I la substitució de càrrecs superiors i mitjans de l’Administració central, de les comunals i de les empreses grans i mitjanes per persones de la UE amb més formació i experiència en la interpretació i aplicació del gruix de directives i reglaments comunitaris que Andorra hauria d’incorporar de cop.
Estarem tots d’acord que un document com l’Acord d’associació hauria de tenir unes normes clarament redactades, les quals no donin lloc a sorpreses. Sorpreses que Andorra no es pot permetre. Pel que fa a la lliure circulació i establiment de persones, el text de l’Acord d’associació és molt clar:
– L’Acord marc estableix la lliure circulació i establiment a Andorra de tota persona amb un passaport de la UE (Articles 14 i 17 de l’acord marc).
– El Protocol per Andorra estableix que Andorra podrà mantenir transitòriament limitacions quantitatives a l’entrada de professionals, de treballadors i de residents a Andorra, però tan sols fins a l’1 de gener del 2027 (Art. 32 del protocol d’Andorra).
Per tant, d’entrada, l’Acord d’associació obre la lliure circulació i establiment de ciutadans de la UE a Andorra sense controls quantitatius, a partir de l’1 de gener del 2027.
La UE no va acceptar altra norma general que la lliure circulació de persones. L’única concessió que va fer la UE per limitar la immigració va ser una ‘adaptació sectorial’ continguda al denominat Annex VIII. La redacció d’aquesta adaptació sectorial hauria de ser molt clara, atès que Andorra s’ho juga tot en aquest breu text. En relació amb aquest Annex VIII, el secretari d’Estat afirma que:
(1) El text de l’Acord seria clar i diria que tots els nacionals de la UE residents a Andorra que TINGUIN DRET a ser residents permanents no formen part del càlcul.
(2) Afirma que la condició ‘que TINGUIN DRET’ a ser residents permanents seria equivalent a portar quatre anys o més de residència.
Entenem que no s’entengui gran cosa d’aquest tuit atès que actualment, a Andorra, ningú te dret a ser resident permanent porti els anys de residència que porti. Un estatus que no existeix a la nostra legislació.
Analitzem què diu en veritat l’Acord d’associació sobre aquesta qüestió. L’Acord obliga Andorra a atorgar l’estatus de resident permanent als ciutadans de la UE que compleixin un seguit de requisits establerts al complex Capítol IV de la Directiva 2004/38/EC. L’estatus de resident permanent atorgarà als ciutadans de la UE tots els drets que tenen els andorrans, excepte el de participar i votar a les eleccions generals. Es tracta d’un únic article, concretament el punt IV de l’Annex VIII que, per facilitar la transparència de la nostra exposició, reproduïm íntegrament en la seva versió original anglesa i que analitzarem punt per punt en català:
IV- The right to permanent residence provided for in Chapter IV of Directive 2004/38/EC shall apply to: (1) nationals of EU Member States who resided in Andorra legally and in accordance with the conditions set out in Directive 2004/38 before 1 January 2027; (2) nationals of EU Member States who are resident in Andorra on the basis of a residence permit granted on the basis of this sectoral adaptation; (3) nationals of EU Member States residing in Andorra legally and in accordance with the conditions set out in Directive 2004/38 who are not covered by points (1) and (2). Nationals of EU Member States who have a right to permanent residence under the conditions laid down in Directive 2004/38 shall no longer be counted in the number of available permits.
La lectura d’aquest article ens permet identificar els errors del secretari d’Estat, els quals han repetit tant el cap de Govern com l’AR+I següents:
(1) El primer error seria equiparar el dret de residència permanent amb un termini de residència de cinc anys. El secretari d’Estat considera que un ciutadà de la UE obté el dret a ser resident permanent per tenir més de cinc anys de residència continuada a Andorra (en diu quatre, però és un lapsus evident en el qual no entrarem). Però aquest punt IV de l’Annex VIII deixa molt clar que el dret a la residència permanent que Andorra ha d’atorgar seria aquell que el preveu el capítol IV de la Directiva 2004/38/CE. Si anem a aquest text de la Directiva, constatarem que Andorra haurà d’atorgar l’estatus de resident permanent després de cinc anys de residència com a norma general, però també en molts altres casos serien períodes de temps més curts. Per exemple, de tres anys si una persona es jubila (art 17.1.a), de dos anys per als familiars d’una persona resident que mori a Andorra (art 17.1.b) o sense requisit de termini de temps si un resident, com a resultat d’un accident laboral a Andorra, tingui una incapacitat laboral permanent. Aquesta Directiva que Andorra haurà d’incorporar és un document complex, amb molta jurisprudència, que atorga un dret molt fort: el de l’estatus de resident permanent i que de cap manera es pot reduir a una equivalència de cinc anys de residència.
(2) El segon error del secretari d’Estat és considerar que avui, els ciutadans de la UE amb més de cinc anys de residència ja tenen el dret de residència permanent. Ningú a Andorra tindrà aquest dret fins que no existeixi una llei o un tractat que l’atorgui i, de moment, no ho tenim. Per tant, és un disbarat que l’AR+I hagi fet càlculs de quotes d’immigració, considerant que des de l’any 2015 fins al 2023 tenim milers de residents a Andorra amb dret a residència permanent. En primer lloc, el dret de residència permanent no existirà fins que l’Acord d’associació estigui en vigor; en segon lloc, es pot interpretar que s’aplicarà a partir de l’1 de gener del 2027 segons aquest punt IV de l’Annex VIII.
(3) El tercer error del secretari d’Estat és considerar que els residents permanents no formen part del càlcul per determinar les quotes d’immigració. La darrera frase del punt IV de l’Annex VIII estableix que: «Els nacionals dels estats membres de la UE que tenen un dret a la residència permanent en les condicions establertes a la Directiva 2004/38 ja no es compten en el nombre d’autoritzacions en vigor». Per tant, els ciutadans de la UE que compleixin els requisits de residència del capítol IV de la Directiva (no pas tan sols els cinc anys) ja no es comptaran (no longer) – a partir d’aquell del moment en el qual obtinguin el dret a residència permanent -, no es comptaran, com autoritzacions en vigor. I no ho faran, perquè la persona que té l’estatus de resident permanent deixa de necessitar autoritzacions de residència. Té un estatus superior.
L’acumulació dels errors del secretari d’Estat provocarà que, si l’Acord entrés en vigor, aleshores, a tot tardar l’1 de gener del 2027 (data que coincideix amb la que estableix el Protocol d’Andorra) Andorra hauria d’atorgar una lliure circulació -de fet- als ciutadans de la UE fruit de dues realitats:
(1) Andorra hauria d’atorgar uns 31.000 nous permisos perquè uns 31.000 ciutadans de la UE obtindrien la condició de residents permanents. Aquestes persones (no longer) ja no es comptarien com autoritzacions en vigor a Andorra i, en virtut del punt II de l’Annex VIII, hauríem de donar uns 31.000 nous permisos per mantenir el nombre d’autoritzacions en vigor de l’any anterior.
(2) Andorra hauria d’atorgar milers de permisos de residència i nous estatus de residents permanent per la via de l’agrupament familiar, ja que a partir de l’entrada en vigor de l’Acord, Andorra no podrà imposar condicions econòmiques (sou mínim, contribucions a fons perdut) per autoritzar reagrupaments familiars, els quals passaran a ser lliures i automàtics.
Hem de concloure que la interpretació del secretari d’Estat no està recolzada pel literal del text de l’Acord d’associació, que les seves explicacions en forma de piulada no aporten cap aclariment ni cap referència que suporti la seva interpretació, i que la lectura literal de l’Acord marc, del protocol d’Andorra i de l’Annex VIII – que nosaltres sí que citem amb precisió – ens porta, de fet, a un escenari d’immigració de ciutadans de la UE a Andorra sense límits quantitatius a partir de l’1 de gener del 2027.
