El ja ara president dels Estats Units s’ha fet notar des del primer moment; des de polèmiques amb Groenlàndia i Canadà, fins a la darrera, els aranzels a la Xina i fins i tot als seus “socis” europeus.
Macron ja crida a files als seus veïns per a veure què i quan ha d’actuar la Unió Europea per a donar o no resposta a les polítiques proteccionistes dels Estats Units.
És evident que Europa ha de tenir un pes essencial en el marc de les relacions internacionals, però els fets dels darrers anys (Brexit, crisi de migració, pandèmia…) han fet perdre poder davant del panorama mundial. Una pregunta a fer-se des de la perspectiva europea és; quina capacitat real hi ha perquè el Vell Continent tingui una importància a escala mundial les pròximes dècades? Quines polítiques poden impulsar a Europa com a referent?
Primer de tot cal tenir en compte que tant EUA i Europa són els millors socis comercials i polítics transcontinentals, això significa que és molt difícil que de cop i volta les relacions es trenquin o vagin a menys.
En segon lloc, Trump necessita tenir a Europa com a aliada, ja que ja està perdent influència en altres llocs del món (Sud-àfrica, Brasil…). Necessita un escut polític davant Rússia i Àsia.
En tercer lloc, Trump vol liderar el context global polític, i vol demostrar que té una capacitat i poder que sobrepassen a aquells que no volen seguir-li el joc. El seu lideratge ha d’estar analitzat des d’un punt de vista comunicatiu com un pare controlador i estricte. Vol fer la sensació de poder a tot cost.
I quina és la posició d’Europa? Agradi o no, es tracta d’una relació necessària per a banda i banda i aquest error quedarà en anècdota. Europa, però ha de ser competitiva, i tenint unes lleis globals tan restrictives (sobretot a escala fiscal), és complicat.
En definitiva, Trump, Macron i amics estan obligats a anar plegats en el context actual. No és més que una prova de poder i força. També cal remarcar el pes d’Europa en els conflictes a escala mundial i que sense Europa, no hi ha equilibri ni pau.
Direm doncs que Trump i Europa són amics per interessos i entre ells sorgeix la necessitat d’arribar a acords perquè hi hagi equilibris en els mercats i una “pau” a occident.
Aquests fets poden ajudar al fet que els diferents estats membres de la Unió Europea s’uneixin i comparteixin objectius.
