Amb tres reptes a l’horitzó és com Andorra es prepara per encetar un 2025 del qual presenta una economia certament enfortida gràcies a uns estalvis ben assolits, com bé ha recalcat avui el titular de Finances, Ramon Lladós, durant la presentació de les conclusions de l’informe pertinent a l’activitat d’Andorra en 2024 del Fons Monetari Internacional (FMI) i traslladat així pel cap de Missió de l’organisme financer, Rodolphe Blavy.
Aquests desafiaments contemplen, d’una banda, la sostenibilitat i millora a llarg termini del pla de les pensions causat per un ràpid embelliment que està patint la societat andorrana i de la qual cal dotar amb antelació. En aquest sentit, Blavy ha reiterat la necessitat d‘abordar aquesta reforma amb urgència, recordant que ja fa anys es va advertir sobre la seva importància i que encara no s’ha dut a terme cap modificació. Així mateix, ha subratllat que les autoritats hauran de prendre decisions que poden ser complexes, però necessàries per garantir l’estabilitat del sistema.
“A curt termini, l’economia mostra signes de fortalesa i es troba en bon estat, fins i tot per damunt de les seves expectatives. La bona posició fiscal ve determinada per unes polítiques ben aplicades després de la crisi de la Covid, a més d’un important suport econòmic pel sector serveis. Tanmateix, ens preocupa més el seu estat a mitjà i llarg termini, atès que la seva resiliència dependrà essencialment d’una adaptació a la càrrega creixent que suposa el cost de la vida per aquest embelliment i d’una millor dinamització dels negocis”, ha proferit sobre el dibuix global el directiu visitant de l’FMI pel Principat, amb tres anys d’estudi concret al territori pirenaic.
El segon gran repte econòmic el concep un apartat tant delicat com rellevant com és l’habitatge, “per destensar i millorar la situació del mercat immobiliari” que com bé es coneix, ve arrossegada per una tendència europea que afecta no només els Pirineus, sinó a tot el continent. Així, Blavy ha desprès que el mercat de l’habitatge “s’hauria d’acompanyar amb un major nombre d’incentius bancaris que permetrien, altrament, dinamitzar el sector dels negocis”.
Un problema que s’ha identificat des del Fons Monetari és que mentre la mitjana europea de població que viu de lloguer se situa al 35%, al Principat aquest percentatge arriba al 60%. Per això, s’ha instat a prendre mesures per reduir l’impacte social de la crisi, sense perdre de vista la necessitat d’evitar una regulació excessiva que pugui tenir efectes contraproduents o desincentivar la inversió en el sector. Val a dir que l’entitat financera ha valorat positivament la iniciativa del Govern per la compra i rehabilitació d’immobles destinats a la creació d’un parc públic d’habitatge a preu assequible.
En últim lloc, però no menys important, el tercer punt identificat i objecte a debat de l’economia és el que respecte al canvi climàtic i del model econòmic un cop es porti a terme el futur Acord d’associació. Pel que fa al primer, Blavy ha sostret que només es pot mitigar els seus efectes “amb el disseny i implementació d’un pla adequat que tingui una visió a llarg termini”, i respecte al segon tema, exposa que el panorama bancari ha canviat en termes de més operabilitat a fora del Principat “i que encara ho farà més amb l’acord amb Europa en veure’s afegits nous convenis i que per això cal estar preparat”. Així mateix, l’FMI ha advertit que l’Acord suposarà costos de transició tant per al Govern com per a les empreses locals, els quals hauran de ser gestionats amb cura per tal de minimitzar el seu impacte en l’economia del país.
Sense revisió de la Llei Òmnibus
Demanat per la premsa sobre si el Fons Monetari hauria pogut revisar l’actual Llei Òmnibus, recordem encara en tràmit parlamentari i a la vista de la seva futura i pròxima aprovació, l’alt càrrec de l’entitat ha assenyalat que “no l’han pogut estudiar perquè es troba encara en discussió i que l’economia s’ha de revisar perquè no tingui conseqüències negatives sobre aquest text”. A més, ha deslligat que un altre punt que ha beneficiat al país en aquest sentit ha estat la bona resposta del sector de la construcció, tot i reconèixer que no s’ha de deixar de banda “l’atracció d’una mà d’obra més qualificada per a obtenir millors respostes”.
