Fa algunes setmanes, em vaig trobar amb una disputa en un joc en línia on el jugador X amenaçava de mort el jugador Z, advertint-li que li dispararia un tret al cap. Davant d’aquesta amenaça, el jugador Z, sense immutar-se, li va respondre: “Deixa la pistola i agafa el joystick”. Aquest incident no m’hauria sorprès si hagués tingut lloc en un videojoc de temàtica bèl·lica, però, sorprenentment, es va produir en un videojoc de futbol. Això em va portar a formular-me la pregunta que dona títol a aquest article: poden els videojocs influir en la conducta de les persones i generar comportaments agressius?
Quan perdo en un joc, també em puc enfadar, però soc capaç de recuperar la calma immediatament, ja que només es tracta d’una reacció momentània. Tot i això, queda clar que molts nens, adolescents i fins i tot adults no reaccionen de la mateixa manera. Els adolescents, especialment, són un grup vulnerable perquè encara estan aprenent a gestionar les seves emocions enmig d’un cúmul d’hormones. Aquest factor pot derivar en disputes descontrolades, amplificades per l’anonimat que ofereix el joc en línia, en el qual l’agressivitat cap a altres jugadors pot incrementar-se sense cap mena de filtre. A més, el món dels videojocs en línia comporta una sèrie de perills que sovint no tenim prou presents i que poden desembocar en situacions preocupants.
Un exemple extrem d’aquesta problemàtica va ocórrer als Estats Units: un jove de 20 anys, Edward Kang, va viatjar des de Nova Jersey fins a Florida amb l’objectiu d’assassinar un altre jugador amb qui havia coincidit en un videojoc en línia. La víctima, un menor, va cridar d’espant quan va veure el seu atacant, i va ser el seu padrastre qui va aconseguir reduir-lo. Quan la policia li va preguntar per què ho havia fet, Kang es va limitar a respondre: “Era una mala persona per internet”. Aquest incident, que podria haver tingut un desenllaç fatal, va acabar amb la víctima patint lesions considerables, però sense pèrdues humanes.
Tanmateix, no cal anar tan lluny per trobar casos similars. El 2005, Qiu Chengwei va apunyalar repetidament Zhu Caoyuan fins a matar-lo. El motiu? La víctima havia venut per eBay, per 870 dòlars, una espasa virtual del Legend of Mir 3, la Dragon Sabre Sword, que pertanyia a Chengwei sense el seu consentiment. Chengwei va assassinar el seu company mentre aquest dormia.
Un altre cas sonat és el del conegut com a “assassí de la katana”, que va commocionar Espanya l’any 2000. La matinada de l’1 d’abril, José Rabadán va assassinar els seus pares i la seva germana petita, qui tenia síndrome de Down, fent servir una espasa tipus katana. Malgrat que era aficionat als jocs de rol i a la saga Final Fantasy, mai es va poder provar una relació directa entre els videojocs i la seva conducta. Actualment, Rabadán està totalment reinserit a la societat, casat i amb una filla.
Tot i aquests casos, no s’ha pogut demostrar científicament una relació de causa-efecte entre la violència i els videojocs. Segons José César Perales, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Granada, en declaracions al portal The Good Gamer, “l’ús dels videojocs no causa conductes violentes ni correlaciona amb el nivell de benestar. De fet, els joves i adolescents actuals presenten nivells d’autocontrol lleugerament superiors als de les generacions anteriors”.
Així doncs, podem concloure que els videojocs no fan que les persones es tornin més agressives. Qualsevol comportament violent que es pugui observar en aquest context probablement és fruit de factors externs a les plataformes d’entreteniment digital. No obstant això, cal jugar amb responsabilitat i respecte, denunciar qualsevol conducta inapropiada i, sobretot, supervisar l’activitat dels menors i adolescents en els jocs en línia.
En resum, els videojocs en si no fan que la gent sigui més violenta, però l’entorn en què es juguen pot tenir riscos que val la pena considerar i estar molt atent.
