Trobar un habitatge a preu assequible a Andorra s’ha convertit en una missió gairebé impossible, tal com sap la ciutadania. L’increment constant dels preus del metre quadrat, especialment a parròquies com Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, s’ha vist accentuat pel creixement de la població que ve de fora i l’augment de la demanda d’habitatges. A més, la limitació del sòl urbanitzable i la forta presència d’inversors han fet que els preus es disparin, deixant moltes famílies i treballadors en una situació especialment complicada per accedir a un habitatge digne.
Segons un estudi del catedràtic Luis Alberto Fabra, el preu del metre quadrat d’un habitatge de venda va assolir un màxim històric de 5.400 euros de mitjana l’octubre de 2024, amb un augment del 60% en els darrers cinc anys, ara, però, el preu encara ha pujat més. Aquest increment sostingut en els preus posa de manifest la creixent dificultat per accedir a un habitatge a Andorra, tant en el mercat de compra com en el de lloguer, on també s’han registrat augments significatius en els darrers temps.
Tanmateix, cal fer entendre que aquesta realitat no és exclusiva del Principat. A tot el sud d’Europa, el mercat immobiliari viu una situació de tensió creixent. Ciutats com Barcelona i Madrid han experimentat pujades sostingudes en els últims anys, impulsades per la demanda turística, els inversors estrangers i una oferta insuficient de nous habitatges. França tampoc se’n salva, amb París liderant els preus per metre quadrat en xifres desorbitades, mentre que altres ciutats com Tolosa mantenen una tendència alcista, tot i no arribar a ser molt lluny dels nivells de la capital.
Si comparem els preus del metre quadrat, Andorra la Vella (5.607 €/m²) i Escaldes-Engordany (7.135,55 €/m²) estan al mateix nivell que Barcelona (5.449 €/m²) i superen àmpliament Madrid (4.673 €/m²). No obstant això, res s’acosta als 10.683 €/m² de París, que continua sent la ciutat més cara de la comparativa. A l’altre extrem, Manresa (1.606,03 €/m²) presenta preus molt més accessibles, així com Tolosa (4.008 €/m²), que encara està lluny de les xifres de la capital francesa. De forma que aquest panorama evidencia la dificultat d’accedir a l’habitatge en moltes zones i planteja la pregunta de fins a quin punt aquest augment de preus respon a una demanda real o a una bombolla especulativa.
Si fem l’exercici de calcular quants diners costaria un pis d’uns 80 metres quadrats, és quan es veu un exemple clar del que estem parlant. A Escaldes-Engordany un pis d’aquestes característiques superaria ja el mig milió d’euros, mentre que a Barcelona i Andorra la Vella els quedaria poc més de 50.000 euros per arribar-hi i a la capital espanyola estaria al voltant dels 375.000 euros. A l’altre costat de la balança trobarem ciutats mitjanes a unes dues hores d’Andorra, com Manresa on, per exemple, costaria poc menys de 130.000 euros o Tolosa on ja superaria els 320.000. Qui juga a una altra lliga és París, on un petit pis de 80 metres quadrats superaria els 850.000 euros. Una situació i una tendència que espanta ara mateix a qualsevol.
