Avui és el meu aniversari i, inevitablement, saber que ja soc un any més vella em fa pensar en com de ràpid m’ha passat el temps. Això és perquè, tot i que el temps sigui una constant universal, la nostra percepció pot variar significativament en funció del context, de les activitats que estem fent o de l’etapa de la vida en la qual ens trobem. Tal com ja deia el famós físic Albert Einstein, “posa la teva mà en una estufa calenta durant un minut i semblarà una hora. Asseu-te amb una noia guapa durant una hora i et semblarà un minut”. Al meu cas, puc afirmar que d’ençà que vaig tenir les meves filles el meu temps s’ha accelerat, perquè com ja he afirmat en més d’una ocasió, amb elles els dies són llargs, però els anys són curts. I per aquesta raó, tinc clar que cal viure cada instant, perquè el temps és finit, i cal viure especialment el present, perquè no sabem quan se’ns acabarà.
I pensant tot això, em ve al cap una cita que tot i que tingui el seu origen en el dibuixant nord-americà Bill Keane conegut per la tira còmica del diari The Family, jo la vaig escoltar per primera vegada en la veu del Mestre Oogway, una tortuga de la pel·lícula d’animació Kung Fu Panda i que diu “L’ahir és història, el demà és un misteri, però l’avui és un obsequi. Per això se’n diu present”. I si ho analitzem amb més detall, veurem que el present és el que ens connecta amb la vida, i l’únic instant en què realment tenim el poder d’acció i decisió, i fins i tot més, viure el present és un acte de valentia i saviesa, que implica acceptar el que és, sense aferrar-nos al que va ser ni preocupar-nos pel que serà, és un recordatori que la vida no està en les fites futures ni en els records passats, sinó en els petits moments que succeeixen ara. Evidentment que cal agrair el passat, per tot el que hem viscut, per tots els instants de felicitat i per tots els aprenentatges que ens ha donat, però agrair al passat no significa idealitzar-lo ni ignorar els seus aspectes dolorosos, sinó reconèixer que tot el viscut va tenir un propòsit: formar la persona que som avui. D’una altra banda, el futur, encara que incert, és un terreny fèrtil on podem sembrar les nostres intencions, somnis i esforços, però no ens podem preocupar excessivament pel futur, ja que les suposicions no ens garanteixen el control i ens allunyen del moment actual. Per tant, el millor és viure el present, viure’l com un regal perquè és l’essència mateixa de la vida, i viure-ho amb plena consciència, pel fet que aprofitar aquest regal significa honrar cada instant com una oportunitat per a ser, sentir i créixer.
Però, el regal que ens fa el temps no es troba només en el present, aquest és el regal que ens fa a cadascú de forma particular, no obstant això, el millor regal que nosaltres podem fer amb una part del nostre temps, el més preuat, és regalar-li a algú que valorem, perquè només en tenim una quantitat determinada, i quan li donem el nostre temps a algú li estem donant una part important de la nostra vida que mai recuperarem, és a dir, li estem regalant vida. I, tanmateix, quin regal més bonic és que algú et dediqui temps, per tant, cal que valorem molt el fet que algú ens regali el seu temps, la qual cosa no recuperarà, perquè amb aquest gest ens està dient que ens estima, que ens valora i que gaudeix de la nostra companyia.
Però si filem més fi encara, potser el que és realment fabulós és que algú construeixi temps per estar amb nosaltres, que algú tiri el fre a les seves obligacions per saber com ens va la vida o per passar temps amb nosaltres. Aquests moments paguen la pena atresorar-los.
En definitiva, la forma en què utilitzem el temps és la que veritablement defineix el seu valor i voler compartir-ho amb algú, és fer-lo extremadament ric.
I avui acabarem amb una meravellosa frase de l’escriptor i comunicador, conegut per les seves frases en xarxes, Leo Christopher, que diu “només hi ha una cosa més preciosa que el nostre temps i és en qui el gastem”. No podem oblidar que la nostra millor inversió sempre serà el temps que el dediquem a les persones que ens importen, siguin la família, els amics o la parella, i no hem d’esperar al fet que sigui tard per donar valor a les persones que ens envolten i omplen la nostra vida.
