Recordins quina és la composició de la Comissió d'Estudi del Creixement Sostenible i quins criteris s'han seguit per a la selecció dels seus membres?
La comissió la vam crear mitjançant una sessió del ple del Consell General, just abans de les festes de Nadal. La vam crear amb la voluntat unànime de tots els parlamentaris de poder crear un marc de treball que fos el més idoni per poder recollir tots els elements que ens permetin reflexionar sobre disfuncions i millores que poguéssim aportar a la pròpia Llei. I després, en tot cas, si som capaços d'arribar a un consens, per què no elaborar una proposició de llei conjunta per modificar la Llei general d'Ordenació del territori urbana? Però l'objectiu de la comissió és fer un informe, no és modificar la llei. Això vindria, en tot cas, amb una segona etapa.
Com es coordina la comissió amb les altres institucions que tenen a veure amb el país?
No deixa de ser una comissió legislativa més. Tenim les mateixes potestats, el mateix funcionament. Ara el que estem fent és elaborar un acord amb tota una sèrie de compareixents. Comencem aquest dimecres amb la primera compareixença, que és al Col·legi de Geòlegs. No s'ha de veure amb l'ordre de compareixences ni si un dia en venen dos, un altre dia en venen tres, en funció de la importància que puguin tenir, sinó per la dificultat de quadrar les agendes, tant dels membres de la comissió com dels compareixents que convidem. El febrer hi haurà una pausa, perquè és el període fora de sessions. La idea és poder fer la sessió d’aquesta setmana, dues sessions més, i reprendrem al principi de març perquè tenim un deadline, una data final en la qual, com a molt tard, el 4 de juny, hem d'entregar l'informe. A partir d'aquí, aquest informe serà elevat al ple del Consell General, i cada grup parlamentari, per separat o conjuntament, haurà de decidir si treballa una proposició de llei de modificació.
Aquest informe, quins eixos específics ha de tenir?
No hem definit encara l'estructura, però crec que finalment reprendrem una estructura lògica d'antecedents, punts, o incongruències i disfuncions que convindria arreglar. Això podria ser un nivell. Després, segurament, tindríem la necessitat de precisar mecanismes o instruments que ja existeixen avui en dia però que potser no estan prou clars. També podríem valorar innovacions, coses que avui la llei no contempla i que seria interessant que contemplés. Com a quart punt, en paral·lel amb aquests tres, ens agradaria identificar si és pertinent homogeneïtzar la nomenclatura. Ara mateix, tens set POUPs i cada POUP ha utilitzat una nomenclatura una mica diferent. Al final, una persona, un propietari o un arquitecte que consulta un POUP d'una parròquia hauria de poder trobar una manera coherent i homogènia d'interpretar la informació.
Què vol dir, exactament, això d'homogeneïtzar la nomenclatura, tenint en compte que cada parròquia té la seva casuística?
Sí, hi ha unes realitats, però pensem que hi ha un cert recorregut, potser no cap a una homogenització total, però sí cap a una convergència de determinats elements. Per exemple, les claus per classificar en funció de la situació d’un terreny, l’edificabilitat o l’aprofitament urbanístic. D’alguna manera, es podria avançar cap a una certa unificació. Al final, això no planteja una qüestió de fons, sinó només una qüestió de forma.
Com podeu garantir aquest creixement sostenible?
Crec que cada grup parlamentari té al cap algunes idees del que hem intentat fer i, en tot cas, ja en podrem parlar un cop hagi acabat la comissió d’estudi. La idea és plantejar a cada interlocutor, a cada compareixent, unes preguntes més o menys similars per obtenir informació rellevant sobre aquest criteri de sostenibilitat.
Com serà el funcionament de la compareixença?
El convidat tindrà una durada de temps en què es podrà expressar lliurement. Després hi haurà una part dedicada a preguntes directament relacionades amb el que ens interessa, especialment sobre aquest criteri de sostenibilitat.
De quina manera pot la ciutadania participar activament en tot aquest procés?
No s’ha habilitat cap procediment perquè els ciutadans i ciutadanes d’Andorra participin en la comissió d’estudi, a causa de la complexitat de la matèria. A posteriori, quan haguem tancat la comissió d’estudi, considerarem altres opcions. És una matèria tan complexa i amb tants elements que no vam considerar oportú obrir aquest procediment inicialment. Tot i això, posteriorment, almenys des de la nostra perspectiva –i aquí parlo com a membre de Concòrdia, no com a president de la comissió– sí que ens podríem plantejar d’obrir un torn de preguntes.
Com es garanteix que el rol dins de Concòrdia i del grup parlamentari com a tal no intervingui en la presidència d’aquesta comissió?
El fet que hi hagués un consens perquè jo presidís aquesta comissió es deu, en part, al fet que ja presidia la comissió de política territorial i que aquesta és una de les meves dues especialitats: urbanisme i medi ambient. També crec que el meu tarannà conciliador va influir en aquesta decisió. Per a mi, assumir la presidència d’aquesta comissió d’estudi és molt important. El rol del president implica mantenir una certa neutralitat, conduir els debats amb màxima transparència i garantir un funcionament correcte. L’acord que hem pres és que, mentre es dugui a terme la comissió d’estudi, només s’expressaran públicament la Gemma Riu, com a vicepresidenta, i jo, com a president.
Com es garantirà la transparència en la presa de decisions i en l'informe final que heu de presentar?
Hi ha un primer exercici de transparència en les compareixences públiques, cosa que és important, ja que no s’han fet gaires comissions amb compareixences públiques. Totes les reunions tindran un acte, i finalment l’informe serà l’element que ha de recollir el màxim de transparència.
Com es garantirà que sigui sostenible?
Hi ha propostes sobre la taula, com la de la Massana, que ha implementat quotes per regular el creixement. És un model valent que permet discutir si garanteix suficientment la sostenibilitat. També l’ACODA (Associació de Contractistes d'Obres d'Andorra) ha manifestat interès per aquesta idea, basant-se en el model suís, que és pertinent en molts aspectes. A més, és important que el Govern compleixi amb l’elaboració d’un informe de capacitat de càrrega a nivell nacional, tal com es va comprometre. Aquest informe aportarà elements essencials per abordar la sostenibilitat des d’una perspectiva transversal.
Com es garanteix que l'informe final tingui aquesta transversalitat si parlem d'homogeneïtzar una nomenclatura de les set parròquies i tenint en compte que tenim set estudis de càrrega diferents?
És fonamental el treball d’un estudi de capacitat de càrrega nacional que integri els set estudis existents. Tot i que les set parròquies poden tenir certes diferències, aquestes no seran tan grans com per impedir una anàlisi a nivell nacional. La llei ja no fa diferències per parròquia, sinó que es planteja de manera homogènia, assegurant una visió unificada.
Teniu objectius amb els quals treballeu per garantir el creixement sostenible i l’accés a l’habitatge, tenint en compte que van de la mà?
És important no confondre els objectius d’aquesta comissió amb els de la llei d’accés a l’habitatge, que ja està en treball. Ens hem de centrar en aspectes relacionats amb l’urbanisme i la planificació, sense perdre de vista el vincle amb aquests problemes, però sense focalitzar-nos exclusivament en ells.
Dins les vostres tasques podrien tenir cabuda polítiques o suggeriments per protegir l’accés a l’habitatge dels col·lectius vulnerables?
Els comuns ja disposen d’instruments per dur a terme polítiques d’accés a l’habitatge, com subvencions o reduccions d’impostos. Això no és un tema que estigui directament relacionat amb aquesta comissió. Els factors claus, com el preu de construcció o el cost del metre quadrat de sòl, són qüestions més àmplies que van més enllà de les nostres competències. No obstant això, l’informe podria incloure alguns elements com orientar el terreny de cessió cap a habitatge i protecció pública, aspecte ja previst en la llei vigent, però que encara no s’ha implementat completament. Tot i això, aquest no és l’objectiu principal de la comissió.
