Unes mesures “a llarg termini per solucionar els problemes socials” que afecten el Principat amb una “visió clara de futur”, les quals toquin i revalorin així tots els salaris i que afectin de ple al poder adquisitiu, és el que proposa el grup parlamentari socialdemòcrata amb el seu paquet d’esmenes al projecte de llei del pressupost per a aquest 2025. Una data per a la seva presentació que com bé ha recordat el mateix conseller, Pere Baró, finalitzava avui, i acompanyat de la presidenta suplent, Susanna Vela, han posat en coneixement les modificacions que, si Govern accepta, es podrien implementar.
De manera que Baró ha obert la intervenció del seu grup parlamentari deslligant que “les seves esmenes són per tocar el poder adquisitiu, indexacions per als salaris i les pensions i unes mesures per a l’augment de les prestacions socials” que assegurin una contribució real i que serveixin per arreglar un problema de fecunditat que “preocupa i molt” al sinus de la formació. Altrament, el president del PS ha subratllat que també podrien funcionar per millorar les relacions del Govern amb les entitats i associacions, com ara el Fòrum de la Joventut, el qual fa uns dies titllava aquest pròxim pressupost “d’insuficient”.
Acte seguit, ha sigut la presidenta suplent qui ha agafat la paraula per explicar la primera esmena important que contempla el seu programa, la qual és una subvenció de Govern del 30% per fomentar i promoure la compra del primer habitatge a preu assequible, retornant-se sense interessos, i l’altre 70% mitjançant un prèstec bancari que negociaria el mateix amb l’entitat bancària corresponent i només per als casos que l’Executiu trobés convenient. En concret, “Govern subvencionaria un 30%, el qual no estaria habilitat per als casos d’habitatge d’herència, i el 70% restant amb un prèstec bancari segons la deducció de l’ITP”.
En aquest sentit, el conseller socialdemòcrata ha sostret que la “la vil·la s’ha encarit per a tothom” i que això concorda amb la segona esmena, una injecció d’indexacions i revaloritzacions per a tots els salaris. Això es duria a terme, ha fet saber Vela, “d’una manera definitiva i periòdica i a partir del valor de l’IPC”, ja que el PS entén que aquest augment dels salaris no pot ser només per al salari mínim interprofessional i ha de permetre moure també els sous mitjans i medians. La tercera i última esmena de gran pes determina afegir una llei a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de manera que es pugui fomentar la frenada tan pronunciada de natalitat que ha experimentat el país en els darrers anys (amb un índex de fecunditat del 0,79% i sent així dels més baixos d’Europa).
A aquest efecte, els responsables socialdemòcrates han estipulat que les prestacions socials “haurien de ser de caràcter contributiu i no pas una mesura d’assistència social”, lligat amb l’ajut a les persones vídues que el grup ja va presentar l’any 2023 per no discriminar-les segons la seva edat, i perquè aquestes ajudes recaiguin en funció de l’edat que tenia el difunt i no la del cònjuge com dictamina la CASS. Relacionat a aquest aspecte, Baró ha precisat la contribució que proposen a aquesta esmena que les persones discapacitades majors de 65 anys i que presentin així una pensió d’invalidesa per malaltia o accident laboral quedi automàticament transformada en pensió de vellesa en arribar a la citada edat. “Són una sèrie de prestacions que els demòcrates han suprimit i que ens permetria recuperar unes eines per fomentar els naixements entre les parelles del país, ja que els estudis d’Andorra Recerca i Innovació i l’Unicef ja alertaven la seva davallada”, ha recordat.
Finalment, ambdós consellers han enumerat ràpidament altres esmenes rellevants del programa, com modificar el fons per al turisme perquè dediqui una tercera part dels seus guanys al Punt Verd i, per tant, al foment cultural (crear equilibri entre sectors); dotar als principals sindicats de més recursos, el qual recauria en una “contribució anual de 100.000 euros per sostenir les seves activitats”; ajudar a les associacions i entitats socials per sostenir els seus projectes amb una injecció de Govern, i reduir els diners que empren les empreses parapúbliques com Andorra Telecom amb l’Executiu, o per al cas refeit de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), “el qual ja té la feina feta”.
