Fa uns mesos parlava, en aquest mateix espai, sobre la tragèdia dels Andes, relacionant-la específicament amb la cinta ‘La Sociedad de la Nieve’. Semblaria que un miracle no pot repetir-se, però la història, un cop més, ha demostrat el contrari. Parlo del documental ‘Perdidos en el Amazonas’, recentment estrenat a Movistar +, un metratge que narra, gairebé al seu aniversari, l’Operació Esperança.
L’1 de maig de 2023, una avioneta que volava des d’Araracuara, al departament del Caquetá, cap a San José del Guaviare, es va precipitar a la selva amazònica. A bord de l’aeronau viatjaven set persones: el pilot, dos adults i quatre nens de l’ètnia Huitoto. L’accident es va deure a una fallada mecànica, i malgrat els esforços inicials de recerca, els primers equips de rescat van trobar les restes de l’avioneta i gairebé tots els passatgers. Tots excepte els nens.
La desaparició dels nens va mobilitzar les forces armades colombianes, la Defensa Civil, grups indígenes i la comunitat internacional en una recerca desesperada. L’operació, batejada com a “Operació Esperança”, va ser nomenada així per reflectir la determinació i la fe en trobar els nens amb vida. Durant més d’un mes, les brigades de rescat van recórrer la densa i perillosa selva, enfrontant-se a condicions climàtiques adverses, fauna salvatge i terreny hostil.
La selva amazònica és una de les regions més inhòspites i biodiverses del planeta. L’operació no només va haver de fer front a la vegetació densa i el terreny pantanós, sinó també amb la necessitat de mantenir un subministrament constant de provisions i comunicació en una zona mancada de qualsevol infraestructura. Els rescatadors van utilitzar helicòpters, gossos rastrejadors i tecnologia avançada, incloent-hi dispositius de detecció tèrmica i radars de penetració de sòl. Malgrat aquests recursos, la clau de l’èxit no va recaure en cap software innovador, sinó en la col·laboració amb les comunitats indígenes locals, el coneixement del terreny i les habilitats de rastreig de les quals van resultar crucials.
El 9 de juny de 2023, després de 40 dies d’intensa recerca, els equips de rescat van trobar els quatre nens vius, a uns pocs quilòmetres del lloc de l’accident. Els nens, que tenien entre 1 i 13 anys, havien aconseguit sobreviure gràcies al seu coneixement de la selva i a la seva capacitat per trobar aliments i aigua. Els nens van ser immediatament evacuats i portats a un hospital militar a Bogotà, on van rebre atenció mèdica i psicològica. Encara que estaven desnodrits i deshidratats, els seus signes vitals eren estables i, amb el temps, van començar a recuperar-se físicament del trauma.
L'”Operació Esperança” es va convertir en un símbol de resistència, col·laboració i esperança. Va destacar la importància de la cooperació entre les forces armades, les agències governamentals, les organitzacions no governamentals i les comunitats indígenes. A més, va ressaltar la rellevància del coneixement tradicional i les habilitats de supervivència en la natura.
Alguns lloen les habilitats de supervivència transmeses per la comunitat indígena. Altres, parlen d’un miracle de grans dimensions. Jo, personalment, escullo l’ambigüitat. En algunes ocasions l’home ha de saber que mai podrà conèixer la veritat absoluta, sinó gaudir del resultat. El que és clar és que l’ésser humà té un talent per a l’esdeveniment de miracles, i això no és casualitat, com es pot veure en aquest miracle a l’Amazones.
