El recent anunci del cap de Govern, Xavier Espot, defensant la col·laboració publicoprivada per afrontar reptes socials com l’habitatge o l’atenció a la gent gran, posa en evidència una preocupant tendència: l’Executiu sembla delegar responsabilitats essencials al sector privat. Tot i que aquesta cooperació pot ser útil en certs casos, no hauria de ser el pilar central d’una política social. Els exemples recents, com els pisos tutelats a Sant Julià de Lòria, demostren una excessiva dependència del finançament privat. Aquesta estratègia pot comprometre l’equitat, ja que els interessos privats sovint prioritzen el benefici econòmic per sobre del benestar col·lectiu. A més, propostes com la cessió de terrenys públics per a la construcció d’habitatges assequibles poden acabar afavorint l’especulació, no pas l’accés universal a un dret fonamental com és l’habitatge. Cal que l’Estat lideri la resposta als reptes socials amb recursos públics i polítiques redistributives que assegurin igualtat i cohesió social. Delegar aquestes tasques clau és un signe de debilitat política i pot erosionar la confiança ciutadana en les institucions.