Vivian Maier

Aquest dilluns passat vaig assistir a la inauguració de l’exposició ‘Vivian Maier’. L’autoretrat i el seu doble a la Sala d’Exposicions del Govern. L’exposició està formada per gairebé un centenar de fotografies dedicades majoritàriament als autoretrats de la protagonista que ens permeten explorar el seu món únic i la seva introspecció artística. Vivian Maier feia a través dels seus autoretrats una recerca desesperada de la seva identitat. Així, va immortalitzar reflexos de la cara en un mirall, o en una regressió infinita, o va fotografiar la seva ombra estenent-se a terra, o el contorn de la seva figura. Cadascun dels seus autoretrats constitueix una afirmació de la seva presència en aquest lloc en particular, en aquest moment particular. Realment, crec que val la pena de veure-la; però el temps, havia començat a ploure, no va acompanyar i no hi havia gaire gent. Una llàstima! Maier va néixer el 1926 a Nova York, encara que va viure a França el primer període de la seva vida. El 1951, amb 25 anys, torna als Estats Units i comença a treballar de cuidadora i mainadera per a famílies de classe mitjana-alta. Maier vivia sumida en un mutisme total. Era reservada i hermètica. No se’l coneixia ni família ni amics. El seu tancament es combinava amb una pulsió per acumular tota mena d’objectes i piles enormes de diaris. Amb el mateix afany amb què mantenia en secret qualsevol dada sobre la seva vida, amagava la seva passió per la fotografia. Perquè Vivian Maier portava sempre que no estava fent la seva feina com a mainadera i, de vegades, fins i tot, mentre estava cuidant els nens, una càmera Rolleyflex penjada del coll. El més important a l’obra de Maier és la seva obsessió per fotografiar. Sortia a fer llargues passejades i retratava vianants, objectes, edificis, carrers, un detall, una actitud…