El Consell General ha rebutjat amb 21 vots en contra aquest dijous l’esmena a la totalitat presentada pel grup parlamentari d’Andorra Endavant contra el projecte de Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, conegut popularment com la Llei Òmnibus. La presidenta de la formació política, Carine Montaner, ha liderat l’oposició a la llei, qualificant-la d’”altament intervencionista” i denunciant que compromet drets fonamentals com la propietat privada. Segons ha indicat, “la cessió obligatòria de pisos buits generarà inseguretat jurídica i una pèrdua de confiança entre els propietaris, amb conseqüències greus per al mercat immobiliari”.
Montaner ha acusat el Govern d’anar “a cegues” per la manca de dades sobre l’estat real del parc d’habitatges i ha defensat que les regulacions proposades podrien ser contraproduents. A més, ha criticat també que el text no inclou mesures suficients per reconduir el mercat i ha afirmat que “l’Executiu està trencant el vincle de confiança amb la ciutadania i el sector privat”. Per aquest motiu, la líder d’Andorra Endavant ha proposat mesures alternatives com l’impost sobre pisos buits, préstecs a tipus zero per rehabilitacions, restriccions a la inversió estrangera no resident, recaptar fons a través del mercat de luxe i redissenyar els formularis d’autorització per a inversors estrangers. “El que necessitem són solucions equilibrades que motivin els propietaris i preservin la seguretat jurídica“, ha conclòs la presidenta del grup.
Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, ha replicat durament a l’esmena presentada per Andorra Endavant, qualificant-la d’”error polític” i acusant Montaner d’”alarmisme”. El mandatari ha afirmat que “el projecte de llei és ambiciós, però també realista”, tot indicant que moltes de les seves mesures són el resultat de resolucions aprovades ara fa un any en el debat monogràfic sobre habitatge. “El text busca un equilibri entre el dret de propietat privada, la sostenibilitat i el dret a un habitatge digne, principis que la Constitució proclama i que són perfectament compatibles“, ha ponderat. Així i tot, ha posat el punt crític en el fet que l’esmena a la totalitat “només aconsegueix retardar l’aprovació d’una llei que conté mesures molt necessàries per a la societat andorrana”.
A més, Espot ha carregat contra les propostes d’Andorra Endavant, qualificant-les de “simplistes” i assegurant que no aconseguirien l’objectiu de “trobar l’equilibri entre sostenibilitat, propietat i habitatge”. Tanmateix, ha argumentat que l’esmena a la totalitat no respon a les necessitats de la ciutadania i ha insistit que “remar junts és l’única via per avançar en aquesta qüestió”.
Crítiques a la tramitació i les mancances del text
Des de Concòrdia, Cerni Escalé ha lamentat que la Llei Òmnibus hagi estat “indegudament tramitada” i ha denunciat que la seva transversalitat crea confusió i dificultats legislatives. Escalé ha criticat els endarreriments en la tramitació i ha assegurat que “Andorra comença a tenir un problema d’immigració il·legal” que afecta sectors com l’educació i la sanitat. El president de Concòrdia ha advertit que el text, tal com està plantejat, permetrà mantenir el marc fiscal i legislatiu més competitiu d’Europa, la qual cosa afavorirà la inversió especulativa. “Si la llei no s’enforteix amb esmenes substancials, votarem en contra“, ha afirmat.
El conseller socialdemòcrata Pere Baró ha considerat que la llei presenta “mancances de forma i de fons” i ha afirmat que no protegeix adequadament la classe mitjana ni els petits propietaris. Malgrat això, el PS ha optat per l’abstenció per responsabilitat, ja que creuen que “l’esmena a la totalitat no aporta solucions reals al problema”. Així mateix, ha criticat que l’elevat nombre d’esmenes presentades per la majoria parlamentària demostra que el text necessita millores profundes i que el més útil seria “treballar el text en comissió per millorar-lo amb esmenes parcials”.
Des de la majoria parlamentària, el president del grup Demòcrata, Jordi Jordana, ha defensat que “les mesures són acotades, legítimes i de sentit comú”, amb una “afectació proporcionada al dret a la propietat adaptada a la Constitució i amb un procediment garantista”. Per altra banda, ha argumentat que hi ha altres lleis en l’ordenament jurídic que ja toquen aquest àmbit, com ara la del sòl. “Quantes cessions gratuïtes s’han fet des de fa 25 anys?”, ha preguntat. De forma similar s’ha expressat des de Ciutadans Compromesos Carles Naudi, qui ha apuntat que toca “fer conviure el dret a l’habitatge i de la propietat privada”.
