Albert Oliveras, ens va deixar el 14 d’octubre. Companys d’escola a primària, sempre vas ser per a mi el líder, un xic introvertit, però sempre admirat. Desprès la vida ens va separar, tu a la Universitat, malgrat ser el primogènit d’una pastisseria de renom de Sants, i jo continuant amb l’activitat familiar. Tu, sempre amb un gran neguit per veure món, als 20 anys coneixies París com el teu barri. Ja un periodista complet, arribà el 1960 i poses en antena Ustedes son formidables a la Ser, programa dedicat a l’ajuda humanitària amb un concepte progressista.
Amb els aiguats del Vallès de 1962 fou el teu programa i la teva veu el més important per fer arribar als radiooients les necessitats que el desastre havia provocat. Diu Màrius Carol: «poques vegades una veu ha transmès tan apassionadament els seus missatges».
Les teves activitats no paraven vam coincidir poc personalment, però la meva admiració pel company de primària creixia amb el teu prestigi. Recordo amb il·lusió haver compartit una sobretaula al restaurant de l’Isidre. Per error de comunicació no et vam contactar a París junt amb Antoni Escribà per a què ens ajudessis a promocionar un projecte de pastisseria.
Les teves amistats han estat per tot el planeta, i has ajudat des de Vicenç Ferrer a la més humil de les persones si ho ha dictat la teva consciència. No sóc jo qui pugui jutjar les qualitats d’Albert Oliveras, altres hi ha per fer-ho amb la justícia que es mereix, però sí per manifestar públicament la meva admiració i consideració a la seva trajectòria i qualitat humana. Albert, siguis allà on siguis, sempre seràs el més formidable.
Pastisser
Per a més informació consulti l’edició en paper.
