ANDORRA LA VELLA
Els cines Modern de la capital continuen la meritòria aposta pels gèneres més maltractats a les sales comercials: setmanes enrere s’estrenaven en el curtmetratge amb Chorreo, aquella sàtira sobre els efectes col.laterals de les victòries blaugranes sobre la demografia catalana, i aquesta setmana s’atreveixen amb el documental i per partida doble, amb Océanos i La última cima. El cap de cartell és indiscutiblement Océanos, publicitat com el documental més car de la història –va costar 50 milions d’euros– i que firmen els francesos Jacques Perrin i Jacques Cluzaud, culpables d’aquell altre èxit del cine mediambientalista per al consum massiu que va ser Nómadas del viento. A Océanos segueixen el periple de meduses gegants, óssos polars, taurons blancs, pingüins, dragons, balenes, tonyines, orques, pops, calamars, morses, tortugues, àguiles marines i així, fins a centenars d’espècies oceàniques pels mars de Veneçuela, les Bahames, les Galàpagos, Mèxic, el Canadà, Austràlia, el Japó, les Açores, Itàlia i Grècia. L’altra caramelet és La última cima, insòlita pel.lícula que ha causat sensació a les pantalles espanyoles i que documenta la tràgica ascensió al cim del Moncayo del pare Pablo Domínguez Prieto, degà de la facultat de teologia San Dámaso, de Madrid, convertida en un cant a la vida i a l’esperança (en el Més Enllà). El director, el debutant Juan Manuel Cotelo, intercala imatges rodades pel mateix Domínguez amb testimonis d’amics i feligresos que evoquen la peripècia vital d’un home el gran mèrit del qual rau, diu, en el fet que va ser un mossèn «bo»: «Ni pederasta, ni vividor, ni lladre, ni fundador de cap congregació, sinó simplement un bon home, com la majoria dels capellans».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
