Contràriament als missatges omnipresents que asseguren ens mantindrem en plena forma i joventut, l’única veritat és que anem endavant com podem i sense excepció. I això s’ha de fer de la millor manera, amb somnis i ficcions, però també amb projectes de veritat. Per això, sempre estimula saber de persones que mantenen la seva capacitat creativa i l’exerciten fins ben endavant. Mirant al voltant, coneixerem molts bons exemples.
Més enllà de les fronteres, s’ha assenyalat la longevitat activa d’editors francesos, com ara Robert Laffont, tot i que jubilat i mort recentment als 93 anys, o Maurice Nadeau, que als 99 anys seguia al cap de la seva editorial. Quanta experiència acumulada, però són feines que han de ser gratificants per elles mateixes, que només es poden fer amb gran afecció.
Encara més exigent en la feina ha estat Louise Bourgeois. Investigadora permanent d’escultura, però també d’instal.lacions i tota mena de suports, fou una creadora que va trencar tota mena de limitacions i imposicions estilístiques, però també de gènere i de sexe, perquè es va apropiar de tots dos sexes, però també de les figures de la nostra mitologia familiar i cultural. Al llarg dels seus 98 anys, el seu treball i actituds eren imparables i va obrir camins per a les dones que encara avui estan per explorar. Qualsevol obra seva és una sorpresa i un estímul.
A vegades sap greu fer esment de les persones quan acaben de desaparèixer, perquè la seva existència era motiu d’interès permanent. Però aquestes figures nonagenàries fan pensar en la sort de poder exercitar- se en les activitats que complauen.
Altrament dit, com el tema de les jubilacions, el tenim a sobre per allò de veure què els passa a les barbes del veí. Hi ha feines i feines, condicions laborals i condicions personals, tot un conjunt de variables que incideixen en la dificultat de trobar una norma clara i uniforme. Haurà de tenir en compte molts conceptes per a una aplicació justa i adequada a cada persona. La satisfacció de la creativitat, la d’aportar alguna cosa, compta, i molt. Caldrà vetllar-les.
Historiadora. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
