- Els Pirineus fa anys que han deixat de ser una barrera
ÀNGEL ROS I DOMIGO
Ara fa vuit anys que les Jornades al Pirineu van tenir la seva seu a Andorra, el país dels Pirineus. Va ser aquella una bona oportunitat per estrènyer lligams entre andorrans i lleidatans, lligams que sempre han estat ferms, fins al punt de constituir una relació de mútua imbricació entre els habitants de tots dos territoris.
VULL RECORDAR
que, ara fa 35 anys, partint d’una planificació estratègica del Consell General de les Valls d’Andor- ra, va iniciar-se una transformació de l’economia andorrana, especialment a partir de l’entrada en vigor de la seva Constitució, que obria pas a una fiscalitat que permetés la construcció de les infraestructures necessàries per al seu desenvolupament. La base econòmica, comercial i turística es va mantenir, ampliant, però, la capacitat d’atracció d’Andorra.
Perquè les infraestructures de comunicació són vitals per a Andorra, i ho són igualment per a Lleida. No és cap secret que la major part dels seus visitants són espanyols; i d’aquests, la majoria lleidatans. Tots ells, també els visitants procedents de la resta de Catalunya, fan servir, necessàriament, les carreteres lleidatanes. Fins i tot la connexió a través del tren d’alta velocitat te el seu punt de contacte en l’estació de fer- rocarril de la ciutat de Lleida. Per això vam voler donar-li el nom de Lleida-Pirineus.
També l’aeroport de Lleida-Alguaire és una infraestructura de comunicació que uneix Lleida i Andorra. En la seva visita a Lleida feta el mes de desembre passat, el ministre d’Economia i Finances d’Andorra, l’amic Pere López, va manifestar clarament l’interès dels andorrans per l’aeroport, remarcant el potencial que tindrà per al seu territori, en matèria de turisme i de promoció econòmica. De manera semblant, en diferents ocasions el cap del Govern d’Andor- ra, el també amic Jaume Bartomeu, ha manifestat que l’aeroport Lleida-Alguaire és l’aeroport d’Andorra.
Lleida també ofereix oportunitats de promoció econòmica a Andorra en matèria de sòl industrial, al nou polígon de Torreblanca-
Quatre Pilans; al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari; i al Palau de Congressos i convencions, la Llotja. Vull reiterar un altre cop l’oferiment de col.laboració en l’ús dels equipaments emblemàtics de la ciutat.
Andorra i Lleida, en compartir els Pirineus, generen unes sinergies que hem d’aprofitar. El turisme de natura que ofereix Lleida –des dels aiguamolls de Rufea i el Parc Natural de la Mitjana, a la capital, passant pel turisme rural, el d’esports de muntanya i els d’aigües braves pirinenques, així com el turisme de natura– tenen continuïtat en els esports de neu, en terres de Lleida i en terres andorranes. És una llàstima que la normativa olímpica no permeti compartir a països sobirans diferents uns Jocs Olímpics d’Hivern, tal com era el nostre desig. Tanmateix, cercarem maneres de mantenir una col.laboració estreta, també en aquest àmbit d’interès mutu.
Els Pirineus fa anys que han deixat de ser una barrera entre Lleida i Andorra. Avui són la frontissa que ens uneix i ens articula en una tasca comuna de futur.
Alcalde de Lleida. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
