ANDORRA LA VELLA
- Reflexiu Xavier Altimir, al seu despatx de les instal.lacions de la CEA, aquest divendres. Foto: TONY LARA
–Molts negocis no poden aguantar més i han començat a tancar portes. Vostè ja ho va advertir…
–Bé, això són les conseqüències que té el fet que la crisi s’allargui i que les empreses ja no puguin continuar amb les mateixes despeses que quan tenien molts ingressos. Això és una cosa natural. A menys ingressos i despeses que, en molts casos, superen les entrades, és quan hi ha problema. Moltes empreses han pogut aguantar perquè quan les coses han anat bé han pogut fer reserves i s’han aprovisionat per a moments com és l’actual, però el fet decisiu ha estat que s’allargui la crisi, que ha obligat a reduir plantilles, a buscar locals amb lloguers més baixos, etcètera.
–Les reduccions de plantilla ja fa mesos que es vénen produint a Andorra. Jo matisaria que la novetat són aquestes situacions límit per a la pròpia viabilitat dels negocis… Però en qualsevol cas, ¿podem anar a pitjor?
–Bé, a més de les suspensions de pagament que s’han anat anunciant, em consta que hi ha algunes més a tràmit a la Batllia i que es tracta, justament, d’empreses que potser no havien aprovisionat de la manera que s’havia d’haver fet o bé en alguns sectors en què la crisi s’ha allargat més, com ara la construcció. Arriba un moment en què l’empresa fa suspensió de pagaments i, a Andorra, amb la llei que tenim, quan es fa una suspensió de pagaments estem parlant pràcticament d’una fallida.
–¿Hi ha casos en què, fins i tot havent-se aprovisionat prou bé, l’empresa ja no pot resistir?
–Jo crec que sí. Les previsions que haguem pogut fer els empresaris amb aquesta crisi s’han quedat curtes. Per això arriba un moment de prendre decisions molt més dràstiques. Ja no podem anar aguantant i aguantant a veure fins on podem arribar. I aquestes solucions dràstiques passen per tot allò que comentàvem: reduir plantilla, reduir despesa, fer contenció, etcètera. El pitjor de tot és que no sabem encara fins on arribarem, perquè si mirem a Espanya veiem com la crisi es nota encara més i ara sí que començarà a tocar les butxaques de la gent i això afecta el consum.
–¿Andorra haurà de plantejar-se en algun moment mesures tan dràstiques com les de Zapatero?
–Quan un Estat està en dèficit i aquest dèficit es va perllongant en el temps, el que s’ha de plantejar és, com a mínim, intentar canviar la tendència. O canviem la tendència, i això passa per prendre mesures molt dràstiques i també impopulars, o no es podrà continuar. Tard o d’hora s’hauran de prendre aquestes mesures. I en situacions com és l’actual, com abans s’actuï, millor. Tot el que sigui endarrerir la presa de mesures serà agreujar la situació.
–Bé, aquest Govern s’ha compromès a revertir la situació aviat…
–Sí, però ja portem temps que els experts i els polítics vénen dient que la tendència pot canviar, quan la situació cada cop és més dura. Ara per ara, d’esperances de millora importants, no se’n veuen. Miri, fa poc jo mateix vaig dir que creia que s’havia arribat al fons del pendent i que ara possiblement es podia començar a estabilitzar el tema amb sort i optimisme, però cada vegada, vist el que passa al voltant, se’m fa més difícil creure aquesta perspectiva. No sé fins a quin punt s’ha tocat fons.
–Més aviat em referia al compromís del Govern a capgirar el panorama, tot i que està clar que la realitat fa canviar les previsions contínuament. Per exemple, ¿què li sembla l’horitzó que s’obre amb les conclusions de les taules de diàleg?
–Això he de dir que ha estat molt positiu. Tal com vaig dir en la presentació de les conclusions, ens hem de felicitar tots per la iniciativa, que ha estat molt bona, ja que hi ha hagut molta participació. La CEA ha treballat de valent en això i sempre ha portat propostes a les taules i ara cal que, almenys les finalment recollides a les conclusions, es portin a la pràctica. El que trobo molt positiu és el compromís zero, la creació d’una comissió que encara no sabem quanta gent la formarà però que serà molt important per fer el seguiment dels compromisos. Aquest grup pot ser una espècie de comitè assessor no vinculant per al Govern per traslladar el que opina la societat civil amb tot el que té a veure amb l’economia i el futur del país. Això és positiu.
–CR va dir aquesta setmana que les taules del Govern serveixen perquè aquest arribi a les conclusions que tenia planificades i disfressar un debat, segons ell, inexistent. ¿Comparteix aquesta visió?
–Com a president de la CEA, crec que moltes propostes s’han tingut en compte. No sé si el Govern les tenia o no previstes, però el que tenim molt clar és que nosaltres les hem proposat i que finalment s’han recollit. D’altres, no. Hi ha algunes propostes molt importants que encara no s’han recollit i, si tenim una cadira a la taula del punt zero, continuarem opinant sobre tot allò que veiem millorable i que encara no s’ha recollit.
–¿Què s’ha quedat al pap?
–Doncs, per exemple, coses com ara la reforma del servei d’ocupació o la millora d’aquest servei. No s’ha tingut en compte tampoc que estàvem en total desacord en el tema dels comerços. Això no s’ha tingut en compte. Ningú es va manifestar a favor d’aquesta mesura dels tancaments comercials i, en canvi, el Govern, que està en el seu dret, ha tirat pel dret de manera unilateral. De fet, sempre s’havia dit que aquestes taules no eren vinculants. Però un cop es van convocar, en aquest tema s’hauria hagut de fer cas.
–Miri, en això sí que coincideix vostè amb CR, tal com va dir fa poc el conseller Joan Torres, que es va queixar pel fet que ningú menys el Govern volia aquest calendari comercial…
–I de fet, per constatacions com és aquesta s’han emprès mesures per demostrar que cal respectar la decisió del Govern però al mateix temps informarem els turistes que és una mesura només per a vuit diumenges a la tarda. La nostra gran por és que puguin arribar turistes el dia 30 de maig, el primer diumenge que estarà en pràctica la mesura, i aquestes persones pensin que es tanca tots els diumenges de l’any i no vinguin els caps de setmana següents. El mal, a part de ser en àmbit d’ingressos, és la important incidència sobre la imatge, i això és el que més ens preocupa. Un diumenge a la tarda és una quarta part de tot l’ingrés del cap de setmana. El tancament comercial pot tenir un efecte molt pervers, sobretot pel tema d’imatge.
–A partir d’ara es farà una comissió per decidir una solució a aquest tema, fent que cada treballador tingui deu diumenges de festa tot i que els comerços no tanquin.
–El que em sorprèn és que aquesta proposta ja la portàvem les agrupacions de comerciants. Aquesta iniciativa no la va fer inicialment Jaume Bartumeu i és incomprensible que una bona proposta que, a més, el Govern ja se la vol fer seva per a
Per a més informació consulti l’edició en paper.
