Conxita Marsol no deixa per escrit un compromís signat amb la Coordinadora per un Habitatge Digne per solucionar la problemàtica de la coneguda com a ‘trampa del fill’. Aquest podria ser el resum de la reunió efectuada entre ambdues parts el darrer 24 d’abril, l’objectiu de la qual era obtenir precisament el compromís de la ministra per assegurar que s’inicien els tràmits parlamentaris com més aviat millor envers la casuística esmentada, comprometre’s a defensar les demandes sol·licitades i assegurar els recursos necessaris al seu ministeri, així com la coordinació pertinent amb altres estaments de l’estat per fer complir el nou procediment. A més, des de la Coordinadora es demanava també un compromís de cara a aplicar les sancions i indemnitzacions pertinents a tots aquells propietaris que facin ús d’aquesta estafa per fer fora als arrendataris dels seus pisos, sota el pretext d’una imminent entrada d’un familiar en la vivenda.
A la reunió van ser-hi presents diversos representants del grup d’afectats, els quals van exposar els seus casos particulars i mostrant que les exigències plantejades “són fruit de problemes reals i no de debats a un parlament allunyat de la realitat del poble”. Així i tot, sembla que el fet d’exposar tota una sèrie de casos reals no va ser suficient per convèncer a Marsol, ja que tot i transcórrer la reunió en un “clima cordial”, els compromisos per part de la ministra van ser limitats, deixant veure inclús certs dubtes sobre alguns dels punts plantejats. Sí que és cert, però, que Marsol sí que va deixar clar la intenció d’endurir les sancions, a més d’entendre com a raonable algunes de les exposicions fetes.
Les exigències presentades pels representants afectats versen al voltant de sis punts. El primer d’aquests fa esment a un procediment clar, que no deixés espai a interpretacions jurídiques, seguit per l’obligatorietat d’investigació d’ofici de cada cas abans de la finalització del contracte. El tercer punt es refereix a una indemnització pertinent per a la persona afectada en cas de demostrar-se la trampa, mentre que el quart parla d’un dret a recuperar l’arrendament per part de l’afectat si es descobreix la trampa. Finalment, els dos darrers punts tracten sobre blindar les famílies monoparentals, nombroses o en risc d’exclusió social, fins no trobar un habitatge digne i assequible alternatiu, així com endurir les sancions corresponents.
A través del comunicat efectuat per la Coordinadora, es deixa patent la negació de Marsol a l’hora de firmar el compromís demanat pels membres de l’entitat, en indicar que part dels compromisos “no depenen d’ella”, tot i recalcar que sí que es va comprometre a “fer-nos arribar el més aviat possible la seva proposta”. Encara així, i malgrat haver demanat tenir preparada aquesta proposta el més aviat possible, en assegurar que “el temps juga a la contra i ens juguem la vida, literalment”, des d’EL PERIÒDIC hem pogut saber que la titular de la cartera d’Habitatge no els hi ha fet arribar encara cap escrit formal envers aquesta proposta alternativa.
Així i tot, al comunicat també s’aprofita per enviar dos missatges més enllà de la ministra Marsol. El primer, amb un to més crític, als grups parlamentaris que conformen l’hemicicle del Consell General, dels quals s’espera que “ens facin arribar el seu parer al respecte”, afegint que “volem compromisos ferms i valents i no perdrem el temps per escoltar paraules buides”. El segon, un dard directe als petits propietaris que, en la seva majoria, no cometen cap abús: “Aquesta lluita no és contra vosaltres, sinó contra aquells que fan d’un dret fonamental a un negoci especulatiu i emprenen qualsevol treta per garantir els seus beneficis, a costa de la nostra misèria”.
Respecte a aquests darrers, afegeixen que “el vostre lloc no és al costat dels grans propietaris i especuladors”, sinó més aviat al costat de la gran majoria del país, de les “classes populars” que pateixen abusos per part dels que controlen econòmicament el país, siguin llogaters, estiguin hipotecats o tinguin la casa pagada. A més, també apuntalen que per a aquests petits propietaris el lloguer “us serveix com un petit sobresou per anar menys ofegats”.
Des de la Coordinadora, es deixa clar que “la trampa del fill només és la punta de llança d’un fum de lluites que estem disposats a dur a terme”, emfatitzant que, tot i que la ‘trampa del fill’ està prou estesa, aquesta ve acompanyada d’altres com reclamacions de deutes falsos, consum inexistents i diferents formes d’assetjament. “Els abusos no acaben aquí”, afirmen, continuant amb un missatge encara més clar: “No deixarem que ningú marxi de sa casa degut a trampes i falsedats, i menys sense tenir cap alternativa digna i assequible”, deixant constància que “ho farem amb el suport o sense del Consell General i de la senyora ministra”.
