- Foto:
Senyor de les Tenebres. Feia un any que no li vèiem el pèl. El rei de l’Avern torna dilluns al Claror. Molt canviat, per cert. Li ha donat per l’estètica motard.
–L’any passat teníem un Satanàs petitet i més aviat poca cosa; aquest, moter i mig heavy. ¿Hi ha hagut alguna revolució, allà dalt?
–La gola, que ha sigut el pecat més practicat; a diferència del 2010, quan tinc constància que va ser la lascívia.
–Aquestes cadenes que me li han posat, li donen un aire mig sado. ¿No seran uns dimonis pervertits, ara?
–Com a Rei de l’Avern, no renuncio a cap acte de llibertinatge. A més, no li he de donar explicacions, a vostè.
–Els Pastorets han hagut d’anar a buscar un Satanàs urgellenc. ¿És que els andorrans no donem la talla?
–De dolents n’hi ha a tot arreu, però aquest any a la Seu i rodalies anàvem molt, però molt sobrats.
–Bin Laden, Gaddafi, Kim Jong Il… No es queixaran de la collita, aquest 2011.
–Hem de reconèixer que ja feia temps que els estàvem esperant. Feien tan bé, de dolents, que no els podíem deixar per sempre a la Terra. Ara els tinc aquí darrere, jugant la botifarra. Per tota l’eternitat.
–Sartre deia que l’infern és l’altre. ¿Hi està d’acord?
–Cadascú sap on és el seu infern. Si jo fos un pobre pecador, abans de mirar l’altre, miraria dintre meu.
–I Rousseau, que l’home és bo per naturalesa… ¿Santa innocència?
–L’home ni és bo ni és dolent. Depèn de l’entorn. I jo faré tots els possibles per estendre la meva influència per tot el món i a tots els homes.
–Que cada any el guanyin uns paios amb noms tan poc virils com Lluquet i Farigola, el deixa a vostè en una posició ben poc airosa. ¿Ho veu, oi?
–La veritat és que en començo a tenir la pipa plena. Però tinc la convicció que aquest any me’n sortiré.
–¿Quants dimonis calcula que hi ha, a l’infern?
–Tants com persones a la Terra. Perquè totes porten el dimoni dintre.
–Per a Satanàs, el cel, ¿és l’infern?
–L’infern és la glòria. A més, hi fa una escalforeta que s’agraeix, en aquesta època.
–Els àngels no tenen sexe, d’acord; però, ¿i els dimonis?
–No negaré aquí, li repeteixo, que la lascívia és un dels pecats que practiquem més de gust.
–¿Amb les fures deuen anar de bòlit, m’imagino?
–De fures en tenim set, una per cada dia. I quan hi ha problemes d’overbooking, tothom té clar que Satanàs és el rei.
–¿El pecat que vostè hagi comès més de gust aquest 2011?
–Res de l’altre món: avarícia, enveja, ira, lascívia, gola… Sobretot, gola.
–Amb la perspectiva geogràfica que li dóna el seu ADN urgelllenc, ¿quin és el pecat capital dels andorrans?
–L’enveja. Però si els ha de servir de consol, en això no són gens diferents dels seus veïns de dalt, ni de baix.
–Per acabar, ¿a quin bon jan del santoral li té més tírria?
–Sant Miquel i sant Gabriel me les han fet passar magres. Però me les pagaran totes juntes. Dilluns, potser.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
