- L’humorista espanyol, vetllant les armes a la plaça del Poble Foto: EL PERIÒDIC
Humorista. D’Albacete, com Iniesta, i un dels monologuistes més prometedors de Paramount Comedy. Aquesta nit, al Comunal, cortesia de Quelcom.
–Per començar bé, ¿ens n’explica un d’Eugenio? Breu, si pot ser.
–«Però, ¿com s’ho fa vostè per conservar-se tan jove?», li demana un home a un amic a qui no veia de feia anys. «Doncs no discutint-me amb ningú», respon l’amic. «¡Home, per això no serà!» «Doncs no serà per això…»
–Suadet, però passa. Si un monologuista és algú que parla sol, ¿què li diu, a Juanjo, el senyor Albiñana?
–Escriu, treballa i curra-t’ho molt. Cada dia, si pot ser. Els acudits han de sortir amb naturalitat, però una vegada tens la idea, s’han de polir.
–¿I al seu paisà, Andrés Iniesta?
–Tenim amics en comú i ens van presentar al Camp Nou. Un honor. Però està convençut que sóc mag. Que hi farem. I li dono les gràcies, perquè no s’oblida de la seva terra. És l’accionista principal i el patrocinador de l’Albacete.
–Per cert, ¿per on passa, aquell gloriós Alba de Benito Floro?
–La temporada passada vam baixar a Segona B. Ja tornarem a Primera, ja.
–¿Quant de temps li porta escriure un monòleg?
–N’acabo de gravar el quart per a Paramount: dos anys de feina, 25 minuts d’espectacle.
–Amb aquest ritme, no duro ni un dia, al diari.
–¡Segur! Però és que els gags s’han de rodar, s’han de provar molt abans de donar-los per bons. Fa set anys que m’hi dedico, i el meu repertori dóna per a dues hores.
–Perdoni, però, Albacete, ¿existeix, o és només una entelèquia geogràfica, com Teruel?
–I tant, que existeix: a 252 quilòmetres de Madrid, baixant cap a Múrica, a mà esquerra. No es perdin la fira, del 6 al 16 de setembre. Al·lucinaran.
–¿Un tema intocable a l’escenari?
–Les minusvalies i les malalties en general són tabú. I les víctimes del terrorisme, és clar.
–L’església és fàcil de satiritzar. Però, ¿s’hi atreviria, amb l’Islam?
–Si un dia se m’acut un gag sobre islamistes, el faré. No tinc por.
–¿Quin monologuista posaria vostè a la dreta de déu pare Buenafuente?
–Ja l’hi té: Berto Romero, un dels millors.
–Un acudit de catalans, sisplau.
–Un d’Albacete li diu a un català: «Escolta, ¿és veritat, que els catalans parleu igual que les granotes?» «No crec, no crec».
–Un monologuista ho té xupat per lligar, m’imagino…
–Ho sembla, però he de dir que no sóc el primer al rànquing de la meva nòvia. Aquest lloc és per al català Martín Piñol.
–Tindrà altres encants.
–Probablement, però no sé quins.
–Un país sense sindicats, ni negociació col·lectiva i amb el dret de vaga per regular, ¿dóna, per a un monòleg?
–Si ho diu per Andorra, m’ha fet gràcia que aquí sigui il·legal alliberar un mòbil, però en canvi pots comprar una pistola elèctrica o una porra i ningú no et farà preguntes. ¡Fort, eh!
Per a més informació consulti l’edició en paper.
