- Ribert, amb la vall central als seus peus Foto: MÀXIMUS
ORTOGRAFISTA. Estudiant de 3r d’ESO al Sant Ermengol i guanyador de la 5a edició del Dictat nacional. S’ha embutxacat un premi de 500 euros.
–Obligada: ¿el tracto de vostè o de tu?
–De tu, perquè ni tinc més anys n més estudis que vostè.
–Ribert… ¿amb b o amb v?
–Amb b, amb b.
–¿No seràs l’empollón de la classe…?
–No, no. Estudio per aprendre coses noves, però mai no empollo, el que intento és entendre el que estudio.
–Fan d’El gran dictat, ¿oi que sí?
–Sí, i tant.
–¿Et veuries amb cor d’anar-hi?
–Potser quan sigui més gran.
–¿Aspiracions de ser l’Òscar Dalmau a l’andorrana?
–Doncs no. Ser presentador mai no m’ha dit res. M’agradaria ser arquitecte. És la meva passió des de petit.
–¿La falta més terrible que mai hagis comès? D’ortografia, s’entén…
– Recordo un examen de català de 1r d’ESO en què vaig treure un 9,9 per culpa de l’accent de després.
–¿El vas posar obert en lloc de tancat?
–No n’hi vaig posar. Per anar ràpid, suposo. Potser no és una falta terrible, però se m’ha quedat gravat. Mai més no me’n descuidaré.
–¿Una paraula que t’agradi especialment?
–[S’ho rumia]… Esternocleidomastoïdal. Amb dièresi a la segona a. Es refereix al múscul aquest que tenim al costat del coll.
–¿I una a què li tinguis especial tírria?
–Empollón.
–¿Quantes faltes vas fer, al Dictat?
–No ens ho van dir, però com que ens van donar la novel·la d’on havien tret el text –La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol– diria que dues.
–A veure, a veure.
–Impel·lien: ho vaig escriure amb a, impal·lien; i manyoples, que vaig posar amb b, manyobles.
–¿El secret per no fer faltes?
–Llegir molt. És entretingut, i a més aprens sense voler, vas interioritzant l’ortografia sense adonar-te’n.
–¿No seràs un lector compulsiu del Diccionari de l’Institut, segona edició?
–No, no. M’agraden les novel·les de Ruiz Zafón –L’ombra del vent, El palau de la mitjanit– i també les d’advocats de Grisham, que estan molt bé.
–De còmics, ¿res?
–Abans seguia Bola de drac, però ara sóc més de llibres-llibres.
–El nivell lingüístic dels nostres polítics: ¿acceptable, suficient o –em temo– francament millorable?
–Em sembla correcte i accessible: ni massa col·loquial ni massa formal.
–¿L’haurien aprovat, ells, el Dictat?
–Segur. I amb bona nota.
–¿Quan vas pel carrer, acostumes a caçar faltes en rètols i anuncis?
–La veritat és que ni m’hi fixo.
–¿Si n’he fet alguna en aquesta entrevista, t’enfadaràs?
–No, perquè a tots se’ns n’escapen.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
