Carine Montaner, presidenta del grup parlamentari Andorra Endavant, ha respost aquest matí a les declaracions fetes pel president dels socialdemòcrates, Pere Baró, en les quals assegurava que no donaran suport al partit de Montaner en l’afer de portar el nou Projecte de Llei impulsat per Govern al Tribunal Constitucional.
La implicada ha afirmat a EL PERIÒDIC que “el PS té el seu posicionament i no m’estranya que no donin suport a la iniciativa, ja que estan d’acord amb l’intervencionisme polític”, tot recordant que, de cara a poder tirar endavant aquest recurs d’inconstitucionalitat, es necessita el suport d’una cinquena part de la cambra parlamentària: “Concòrdia també està a favor d’aquestes mesures intervencionistes i si Govern no rectifica el rumb, podríem comptar amb el conseller no adscrit Víctor Pintos i dos consellers de Ciutadans Compromesos”. D’aquesta manera, Andorra Endavant només necessitaria que aquests sis consellers votessin en contra de la llei de cara a poder presentar el recurs al TC.
Així i tot, Montaner ha destacat que hi ha un precedent per la Llei Covid-19, en la qual el recurs d’inconstitucionalitat va ser rebutjat perquè dels sis consellers, alguns no van votar en contra del reglament legislatiu. “Recordo que els quatre consellers de Tercera Via havien votat en contra, mentre que dos consellers del PS que havien donat les seves firmes per cortesia parlamentària no van votar en contra”.
Qüestionada per l’intervencionisme de les mesures, la líder d’Andorra Endavant ha assegurat que aquest pot crear l’efecte contrari al desitjat: “Hi ha una vulneració de la propietat privada, la qual pot portar a espantar tant els inversors nacionals com els de fora”. A més, el fet de dur a terme un intervencionisme massa “sever” pot portar al fet que hi hagi un major increment de pisos a la venda, però no de lloguer, que és la principal necessitat per a la ciutadania avui dia. “El mercat d’habitatges públics no podrà cobrir els pisos que hi ha en el mercat privat”, ha afirmat Montaner, posant sobre la taula “un risc de penúria greu al mercat privat de lloguer arran de la inseguretat jurídica i l’intervencionisme excessiu impulsat per Govern”.
