No hi ha precedents en la curiositat que ha suscitat la publicació dels béns i el patrimoni dels diputats espanyols. Publicar la relació i quedar bloquejada la pàgina web del Congrés, va ser tot un.
Fins a cert punt és lògic. Estan els polítics tant de temps i tan seguit en l’aparador de la televisió que fet i fet, es converteixen en personatges de reality, en protagonistes –actors principals o secundaris–del teatre de la política. Per això, els seus comptes i béns, ara públiques, són com les confidències dels personatges de Gran Hermano.
De safareig, ha titllat Duran i Lleida el morbo suscitat per la publicació del patrimoni dels diputats. Potser és això o potser hi hagi alguna cosa més. Entre espanyols sempre n’hi ha algun que va més enllà. «Jo no m’ho crec, –deia un a la televisió–, segur –afegia– que una cosa és el que expliquen i una altra el que tenen».
La vella sospita nascuda de ressentiments ancestrals o l’enveja pecat tan propi d’espanyols perquè, com deia Quevedo, mai hem superat la memòria de la fam i la convicció que aquí, el tall que es porta un deixa en dejú als altres. D’altra banda, hi ha qui no concep que hi pugui haver gent honrada.
Perquè, aquesta és una altra. D’aquest assumpte, del patrimoni dels polítics, tinc per a mi que només interessa conèixer un aspecte previ de la qüestió: si els béns declarats han estat adquirits de manera lícita.
La resta és assumpte que només afecta a cadascun dels diputats i, en tot cas, a la coherència del seu discurs polític. Que Gaspar Llamazares confessi tenir uns diners en un fons d’inversió –dia rere dia aquest diputat comunista parla d’aquest tipus de fons com a origen de totes les turbulències especulatives que amenacen l’Estat de benestar–, és assumpte de la seva exclusiva competència. Això de la coherència ja és una altra cosa perquè, recordem al clàssic: si no es viu com es pensa, s’acaba pensant com es viu. D’altra banda, com diria Duran, en aquest assumpte hi ha molt morbo i safareig.
Periodista
redaccio@elperiodicdandorra.ad
Per a més informació consulti l’edició en paper.
