Especialment en temps econòmicament difícils –però en èpoques de bonança també– els inversors tendeixen a invertir en països segurs, en aquells països on els seus negocis i inversions corren el menor risc possible (deixant de banda el risc intrínsec de la inversió o negoci).
Aquest concepte de risc està lligat a la confiança en el país, la seva solvència, la fortalesa del seu sistema financer, la cohèrencia i seguretat del seu marc jurídic i, també, a la transparència. Els inversors necessiten la màxima informació possible. Conèixer els seus socis, competidors i clients, per mitjans objectius, resulta imprescindible. Per això, arreu del món, ha pres cada cop més importància la necessitat de tenir una informació financera fiable i homogènia. L’aplicació de les normes internacionals de comptabilitat i les normes internacionals d’informació financera (NIC-NIIF) han esdevingut imprescindibles. D’aquesta manera un actor ecònomic de diferents països del món pot interpretar i entendre, en un llenguatge comú, harmonitzat, els estats financers de qualsevol actor econòmic, de qualsevol empresa del món.
El Govern andorrà va formular, dins d’aquest context, un marc comptable, d’aplicació des de l’any 2009,el que mostrava la voluntat d’aproximar-se a les pràctiques comptables del seu entorn, la Unió Europea. Però caldria preguntar-se ¿de què serveix si llegim que l’any 2010 només al voltant d’un 30% de les empreses andorranes van dipositar els seus comptes al Govern? ¿De què serveix si no hi ha ningú responsable de vetllar perquè aquests comptes es dipositin seguint aquestes normes? ¿De què serveix si aquests comptes anyals no són públics, i per tant, es perd la vocació de transparència que la comunitat internacional exigeix?
MRM Auditors-Consultors (Iberaudit-Kreston )
Per a més informació consulti l’edició en paper.
