En algunes ocasions la política deixa de costat la seva faceta miserable, i apareix la cara noble d’una activitat que és observada amb prevenció per la major part dels empadronats, i no precisament per culpa del Registre Civil.
L’aparició d’Esperanza Aguirre confessant el seu tumor i la necessitat de retirar-se momentàniament, perquè la vida és més important que el treball, ens recorda l’escassa privadesa de les persones públiques, i la valentia per no intentar l’absurda i inútil tasca de conservar un secret que seria un secret a veus pel gran nombre de persones implicades a guardar-ho.
Així mateix, la reacció ràpida de Tomás Gómez, dient que en aquesta batalla està amb el seu rival, i que li desitja que venci en la guerra, pertany a la noblesa més antiga, als temps en què Darío i Alejandro el Magne s’intercanviaven cartes plenes de cortesia abans de la batalla. De fet, Darío III no va morir a les mans d’Alejandro el Magne, sinó que aquest va trobar el cadàver, després que el matessin els seus, nobles per descomptat, que són els que estan prop del rei i els que tenen oportunitat d’assassinar-ho.
Tomás Gómez, si venç, ha de fer-ho sobre una persona en plenes facultats, perquè seria molt trist guanyar-li en vots a un malalt, i, si és vençut, resultaria humiliant afegir que el rival, a sobre, no estava en plenes condicions.
De vegades, la política, tan plena de persones honestes que ocupen un segon pla gràcies als malparlats i insultadors que reclamen focus, mostra la zona més elegant, com els boxadors es creuen els punys abans del combat, o s’abracen per felicitar al guanyador.
Tinguem esperança, i no ho escric ni en sentit pejoratiu, ni amb dobles intencions. Tinguem esperança en què aquestes formes siguin predominants i s’imposin als modals d’aquesta taverna de simis encorbatats que confonen l’opinió amb la injúria i la hipòtesi amb la maledicència. I tinguem esperança que la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, surti triomfant d’aquesta rebel·lió tan contemporànies de les cèl·lules despistades que volen renovar-se i només causen destrossa. Tinguem esperança.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
