- Viladesau posa en un racó de la plaça del Poble de la capital. Foto: TONY LARA
–Vostè, ¿és dels que condueixen el camió o dels que hi van al darrere traient el fetge per la boca?
–Dels segons, em temo. A cada equip som dos que recollim i el conductor.
–¿Quants quilòmetres pot arribar a caminar en una nit?
–Entre 7 i 10, depèn del sector. Però, ep, alguns trams els fem al camió.
–¿I quants quilos de brossa aixeca a pols en una jornada tipus?
–Segons el sector, una altra vegada, però també del dia. A la zona de Terra Vella i els Marginets es poden recollir entre 7 i 10 tones per servei. Dilluns i dimarts són dies forts. Dissabte, en canvi, la cosa fluixeja.
–A vostè ja no li deu caldre anar al gimnàs…
–Quan vaig entrar pesava 79 quilos, i ara en peso 71. Aquesta feina et permet fer un bon circuit que combina peses, carrera i flexibilitat. Així que una recomanació: qui vulgui perdre pes i tonificar-se, que vingui amb nosaltres. Resultats garantits.
–Ja que ens hem posat estadístics, ¿quantes tones de brossa diària generen els veïns de la capital?
–Al Nadal hem arribat a recollir-ne entre 55 i 60. Però normalment ens movem entre les 30 i les 50, que no està malament. Ara bé, els veterans diuen que abans de la crisi hi havia el doble de feina. I si ara ja és molt i molt dur, imagini’s amb el doble.
–Dura, i ben pagada. O això diuen…
–Des de fora ho pot semblar. Jo mateix ho creia, abans d’entrar al servei. Però pensi que treballem sempre a la intempèrie, amb fred i amb calor, amb pluja i amb neu. Que només lliurem un sol dia a la setmana. Que no hi ha dues nits iguals. I l’estrès dels cotxes que piten. És molt dur, cregui’m.
–Entre vostè i jo: ¿per què el carrer la Llacuna és el més brut de la capital?
–Fiter i Rossell no se li deu quedar gaire enrere… El que sí li puc assegurar és el que els companys de neteja hi fan el mateix a tots els carrers. Però com diuen en castellà, no es más limpio el que más se limpia sino el que menos se ensucia. I una altra cosa: normalment, els carrers més nets són els menys transitats. I al revés.
–La plaga dels xiclets al terra de l’avinguda Meritxell, ¿té solució?
–Els companys ho intenten amb aigua a pressió, però quan el xiclet impregna la pedra ja no hi ha res a fer. Així que, sisplau, els xiclets, a la paperera.
–Diuen que un dia es van trobar en un contenidor una bossa plena de quartos… ¿Llegenda urbana?
–A mi no m’ha passat mai. Però no perdo l’esperança. El que sí que em vaig trobar una nit és una bossa plena de productes líquids que va rebentar a la cuba i va fer la gran empastifada: oli, greix i fins i tot algun tall de cogombre. Tot a sobre. Aquella nit, dutxa extra.
–¿A qui els dóna la medalla al turista més (i menys) cívic?
–Espanyols i italians acostumen a ser molt educats. Els russos, en canvi… No diré que siguin incívics, però sí poc considerats i… extravagants.
–Per acabar, ¿la seva pitjor nit al carrer?
–Quan juga el Barça, i guanya, ja ens podem calçar, perquè la gent va molt passada de voltes. Però la pitjor de totes va ser quan Espanya va guanyar el Mundial. Nosaltres hem de fer la feina igual, perquè l’endemà tothom vol els carrers nets, ¿oi?
Per a més informació consulti l’edició en paper.
