PERIODISTA
L’anàlisi de les informacions disponibles sobre la investigació judicial que implica a diversos dirigents socialistes catalans en una presumpta trama de cobrament il·legal de comissions per facilitar contractes d’obres ofereix una primera conclusió: diumenge passat, algú, des de les altures, li va fer un gran favor al PSC ajornant fins al dimarts els registres duts a terme pels Mossos d’Esquadra. Si s’hagués avançat la intervenció policial, ¿quina hauria estat la reacció dels electors catalans que van votar una llista en la qual figurava algun dels noms ara imputats? La lògica indueix a pensar que molt abans del dimarts 27, la policia (i per tant també a les altures) coneixien el cas. La mateixa lògica suggereix que la intervenció va ser ajornada per no perjudicar al partit al que pertanyen els ara imputats. Si els «Mossos» ho sabien, és probable que també estiguessin al corrent el conseller d’Interior (Felip Puig) i el propi president de la Generalitat.
No sabem si Pere Navarro, el cap de llista del PSC, sabia que Daniel Fernández, el seu segon en el partit i secretari d’organització, estava sent investigat. El que sí sabem és que en cap de les dues ocasions en les quals va acudir als debats televisius amb Artur Mas li va preguntar al president pels casos de corrupció que assenyalen a Convergència. Ni pels suposats comptes a Suïssa, ni per l’assumpte de la ITV.
Sabent el que ara se sap i constatant la mala imatge que tota sospita de corrupció porta aparellada, es veu amb claredat que més enllà del que resulta materialment impossible ocultar –quan un cas de berganteria flagrant ja és de domini públic–, la tendència entre els dirigents dels partits és tapar-se els uns als altres perquè gairebé tots els que toquen poder estan esquitxats per casos de corrupció. L’acudit del dentista.
Més enllà que el cas sigui o no la punta per a un PSC en caiguda lliure des dels temps de Montilla, la veritat és que tot això resulta desolador, irritant, abrasiu per a la causa de la democràcia.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
