- Llarden, amb l?instrument a punt, ahir a la sala d?actes de la Llacuna. Foto: ÀLEX LARA
Percussionista. I membre de Samba Wiki. Ahir va impartir a l’Alternador un taller de batucada a una quinzena de joves; dimarts que ve, segona i última sessió.
–¿Batucaire? ¿Batucadora?
–Deixem-ho en percussionista.
–I la batucada, ¿es fa?
–Es toca.
–¿Sol o en grup?
–Tot sol és impossible. Sis, està bé. I d’aquí a l’infinit. Jo vaig començar en un grup de cinc, i vam acabar 18.
–Tocar batucada, doncs. Però, ¿per què?
–Perquè aporta alegria, emoció, companyerisme…
–Sembla un instrument masculí.
–T’equivoques: al meu grup som meitat i meitat.
–Per començar, ¿en tinc prou amb una caixa de sabates?
–Qualsevol cosa que faci soroll.
–¿Quins instruments hi ha, en una batucada com déu mana?
–Una desena ben bona: surdos, caixes, timbes, tamborins, platinel·les…
–¿Com es toquen?
–Depèn: amb maces grans, amb baguetes, amb les mans…
–Per no fer el ridícul, ¿quant de temps m’aconsella practicar?
–Si comences de zero, un mes. Mínim.
–Perquè toquen cançons amb melodia i tot.
–I tant. Des de balls de gegants i cançó tradicional fins al Waka Waka. De tot, vaja.
–¿Cal tenir nocions de solfa?
–No. Deu ser l’única formació en què es pot tocar sense saber llegir música.
–¿Toquen d’oïdes?
–Jo ho he fet tota la vida: no tinc estudis musicals; tinc estudis de carrer. I com jo, tot el meu grup.
–La batucada està de moda: això, ¿és bo o dolent?
–Boníssim. Perquè fa pinya, i de tant assajar, viatjar, rondinar i riure junts, el grup s’acaba convertint en una altra família.
–Els ha sortit la competència de l’ukelele. Quina ràbia, ¿no?
–Entre músics no hi ha competència.
–Si li dic que la batucada és la banda sonora dels indignats…
–Es tracta de fer soroll i fer-se veure. I amb la batucada, ho fas tot. Està bé, i de fet nosaltres hi vam ser.
–Un tòpic: que enrolant-te en una batucada és com es lliga més i millor a les nits de Gràcia…
–Tòpic confirmat. Es lliga. I molt.
–¿Com ho faig per assajar a casa sense que els veïns se’m rebotin?
–Hi ha parxes sords: tenen el mateix rebot que un tambor i no fan soroll. Però no és el mateix. Així que al local.
–Un percussionista contumaç, ¿acaba fent bíceps?
–Potser no et guanyaria un pols, però de bola, en fas.
–Per acabar: Llarden, aguda però sense accent. ¿M’ho explica?
–Cosa dels meus pares. Els hauries de preguntar a ells.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
