Periodista
En aquesta era de la improvisació i manca de projectes definits, a qualsevol li sorgeix una ocurrència sustentada en una agenda ideològica. Ara es subhasten drets a la residència.
Els països considerats seriosos tenen requisits exigents per concedir el dret a residir a un ciutadà estranger.
Fa poc, un reconegut dirigent popular afirmava que havia d’acabar la idea que Espanya era un «paradís de la immigració il·legal». Es referia als que estan tan desesperats com per intentar arribar a aquest paradís de sis milions d’aturats. Per això es va decidir que els que no tinguessin papers de residència no tindrien dret a l’assistència mèdica, traslladant a aquestes persones a un univers de zombis malalts pels nostres carrers.
Ara, russos, xinesos, o de qualsevol procedència, si tens 160.000 euros per comprar una casa, tenen dret a la residència. Per ser més precisos, l’entrada a «aquest paradís de la immigració il·legal» serà accessible disposant d’aquesta quantitat de diners i a més, com passava abans amb els venedors de carrer, se’ls regalarà un immoble perquè la seva condició de propietaris dignifiqui en termes de mercat la seva condició d’immigrants.
Cal desfer-se dels habitatges excedents i tot a costa de renunciar al control selectiu del dret de residència.
Bona notícia per a les màfies xineses i russes, perquè no m’imagino ciutadans treballadors honrats d’aquests països que disposin d’aquestes quantitats de diners per comprar la residència i rebre un pis.
L’agenda conservadora de Mariano Rajoy té tantes obertures com oportunitats de negoci es presentin per als banquers i constructors. Saldo de residències a costa de l’obsessió per liquidar l’estocs de cases, quan seria més raonable una política de preus i crèdits perquè qualsevol persona tingués accés a un habitatge digne, com proclama la constitució.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
