Iuri Aranda

L’equip de uWhisp amb el premi World Tecnology Award, l’octubre passat a Nova York. Foto: IURI ARANDA

En Iuri Aranda té 24 anys, és escaldenc i un emprenedor d’èxit. En Iuri forma part de l’equip de quatre alumnes de l’UPC – Miquel Las Heras, Miquel Puig i Joan Casas – que el passat 23 de novembre va rebre el premi World Technology Award (WTA) a Nova York, en la categoria de comunicacions de màrqueting, amb l’aplicació uWhisp. És, són i seran sempre coneguts per ser la veu d’Internet.

–¿Com va començar l’aventura?

–El projecte va començar el febrer del 2011 amb un concurs que organitzava la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB). Amb 24 hores s’havia de muntar el prototip d’una aplicació que funcionés. Tres companys i jo hi vam participar i vam crear el primer prototip de uWhisp. Molt més simple del que és ara.

–Però la idea ja l’havíeu tingut abans, ¿no?

–Sí, però només era una idea. Havíem parlat que estaria bé que poguéssim comentar les fotos del Facebook amb la veu. ¿Per què no em puc riure d’un amic directament amb la meva veu? Nosaltres trobàvem a faltar la veu a les xarxes socials. Així va començar.

–¿Quan us decidiu a tirar el projecte endavant?

–Primer hi treballàvem a les nits i els caps de setmana, fins a finals d’estiu del 2011, que els quatre vam decidir deixar les nostres feines i dedicar-nos full time al projecte. El febrer del 2012 es va obrir al públic i… fins avui!

–¿L’aplicació va tenir èxit d’entrada?

–No va ser immediat, podríem dir que més aviat ha estat escalonat. Sí que és cert que a partir dels premis WTA a Espanya se n’ha fet molt bombo i la gent ens ha conegut molt; hem vist un creixement d’usuaris i descàrregues important.

–¿Com funciona l’aplicació?

–Fins ara només estaven els plugins d’escriptori i recentment hem tret l’aplicació per a iPhone. És senzill, s’ha de baixar l’extensió i/o l’aplicació. Pel que fa als plugins de l’escriptori, quan s’entra a la pàgina de Facebbok, sense haver de registrar-te ni res, a la caixa de text per escriure comentaris o postejar es veu una barra afegida amb un botó de gravar, i és el que et permet deixar el teu missatge de veu, de com a molt 59 segons. Un cop cliques a l’ok , se’t posa un link a la caixa de text, i aquest link és el teu whisp; els teus seguidors de Twitter o amics del Facebook veuran el teu missatge i el podran reproduir si tenen el plugin o veuran un link que els porta a una pàgina web on els podran reproduir des d’allà. És simple, són dos clics pel whisp.

Amb iPhone és el mateix. Et registres i li dones a gravar, a més, pots afegir un missatge escrit i enllaçar-ho a Twitter i/o Facebook.

–¿Com amb les imatges de l’Instagram?

–Si, és molt similar. I també al de Foursquare, que fas un text i si vols se’t publica tan a Facebook com a Twitter.

–Aplicació per a smartphones, ¿només per iPhone?

Estem treballant amb la d’Android. En breus també donarem la possibilitat de ser usuari premium, amb la qual es podrà personalitzar lliurement el player.

–¿Ens podria dir algun ús curiós que els usuaris facin del uWhisp?

–El grup La Pegatina està preparant una cançó on els protagonistes seran els seus seguidors, i la manera de fer-ho és a través de whisps, amb talls de veu que sortiran a una cançó del nou disc. Ells ja tenien la idea de fer-ho, nosaltres només els hi vam proporcionar la manera.

–¿I de que fa els whisp la gent?

–No he tingut temps de mirar-m’ho gaire, però m’imagino que seran des d’acudits, sons…

–I en general, ¿els usuaris per què fan talls de veu?¿ Per què ho fan servir?

–Hi ha molts que en comptes de fer un tuit el diuen amb la veu; també hi ha alguna situació on no tens accés a un teclat o tens les mans ocupades i t’és més fàcil fer dos clics amb el ratolí o fins i tot enviar els missatges personals d’email, en comptes d’escriure tres paràgrafs, o dius amb la teva veu i és més ràpid.

L’aplicació la fan servir molt a RAC1. Alguns dels programes pengen els seus podcasts per uWhisp. Ells tenen el seu reproductor personalitzat, el contingut ja el tenen, però aquesta via els hi permet que els seus seguidors de Facebook o Twitter els escoltin fàcilment.

–Però és un tall de veu de només 59s, ¿no?

–Permetem pujar arxius de qualsevol mida. Si graves directament des de l’aplicació, la nostra intenció és que siguin talls curts. Els usuaris de Facebook o Twitter normalament no s’estan una hora escoltant una cosa, fan consultes ràpides. Busquem que els programes utilitzin uWhsip per penjar, per exemple, el minut de glòria o els dos minuts més importants.

–¿La fa servir?

–Jo la faig servir, no tant com m’agradaria, però és que el temps que tinc és força limitat.

–¿Com vareu ser escollits pels premis WTA?

–El WTA seleccionen les persones que podrien encaixar dintre les categories i ells mateixos voten. Són ells els que ens van seleccionar.

–¿Com és l’experiència d’anar a buscar un premi a NY?

–Molt bé. No ens ho esperàvem. Hi vam anar pensat que érem finalistes i van anunciar els guanyadors directament a la gala. Va ser sorprenent i molt emocionant.

–Va ser una aposta arriscada. Però heu tingut premi.

–Sí, si que ho va ser. El premi ha estat gratificant, com a mínim ha servit d’alguna cosa!

–¿Alguna curiositat del viatge o de l’entrega del premi?

–Ens va anar just de no topar-nos amb l’huracà Sandy; nosaltres vam agafar el vol un divendres i l’huracà va arribar a NY el dilluns següent. Per altra banda… ens van fer vestir d’esmòquing, cosa que va ser una mica estranya. És la primera vegada que ens vestim d’esmòquing. No sé si val la pena explicar-ho com a curiositat…

–Home, si és la primera vegada, suposo que si…

–Als Estats Units i a NY es veu que és bastant típic que si vas a un sopar la gent vagi molt arreglada. Aquí potser no es porta tant.

–¿Comprat o llogat?

–Llogat, llogat (riu).

Per a més informació consulti l’edició en paper.