Periodista
Vaig assistir, com cada any, a la recepció al Palau d’Orient amb motiu del Dia de la Festa Nacional. Mai he trobat rostres més preocupats en gent que tenen molts menys motiu de preocupació que molts altres espanyols que no hi eren, i als que no esperaven els seus xofers amb un paraigua per evitar que es mullessin amb el xàfec inesperat. No sé si el semblant amb cara llarga és real o impostat: la veritat és que d’Espanya sembla haver fugit el bon humor que tant ens ha acompanyat tradicionalment.
I mira que passen coses que podrien provocar somriures i fins el riure, fins i tot, si vostè vol, burleta. Que un ministre parli de la necessitat d’espanyolitzar als nens catalans, precisament amb la que està caient, sembla un tret d’humor, no m’ho negarà vostè. I que, l’endemà, tots els diaris diguin que el Rei va reprendre a Rajoy per culpa de l’arrencada del ministre Wert –que no ha parat de fer declaracions d’una insuportable lleugeresa–, també té el seu aquell, m’ho reconeixerà l’amable lector. Sobretot, perquè la presumpta bronca –mai sabrem, per descomptat, en què va consistir la conversa– va ser gairebé televisada.
Llegeixo una entrevista amb Artur Mas en un diari respectable, i em sembla gairebé –gairebé– una burla. Però tampoc puc riure. És xulesca i provocativa, i el personatge que fa les declaracions, que es creu Kennedy, comença a ser patètic. Gairebé tant com que guanyi les eleccions per majoria absoluta, el que no té cap gràcia, ja ho sé. I, això sí, vaig escoltar algunes coses sobre la manifestació antiindependentista a Barcelona el Dia de la Festa Nacional. ¿És que no se li ocorre a ningú res millor que una sortida al carrer que se sap que serà comparada amb la multitudinària de la Diada?
Per fi, home ja era hora, trobada, entre els esdeveniments de la setmana, un motiu d’alegria enmig de tant (des) humor negre. A la UE, la nostra UE, li han donat el premi Nobel de la Pau. Perquè els senyors de Suècia han volgut destacar … la reconciliació al continent després de la II Guerra Mundial. Pura actualitat, sí senyor. I precisament ara que la UE ofereix lliçons d’ineficàcia màxima davant qualsevol conflicte més enllà de les seves fronteres. I també, per cert, davant la major part dels conflictes dins de les seves fronteres. Ai, quin riure, Felisa. Ai.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
