Hi ha una cosa que a Espanya no veig, però que per desgràcia o potser per sinergia, aquí a Andorra tampoc. És la iniciativa. Estem patint una profunda transformació pel que fa al capitalisme o diguem-ne l’economia. Cal saber utilitzar els diners correctament. És fonamental perquè un país segueixi creixent de manera ordenada saber transformar les idees, que aquells que tenen la facultat de tenir-ne puguin transmetre-les a les diferents oficines administratives, ja siguin bancs, oficines d’iniciativa local adjuntes al govern, oficines de recursos d’R+D, etc. Ara més que mai cal que aquells que escolten als que van buscant ajuda per desenvolupar, aportar, créixer, transformar, obrin les seves ments, no és època d’aferrar-se als diners si volem sortir d’aquesta. Estem d’acord que cal controlar, però per rebre primer cal invertir. Moltes idees poden sortir malament, però amb unes quantes que surtin bé valdran per totes. És una cosa que els més rics tenen molt clar, però que per aquestes contrades encara no ho tenim gens present. Escoltar a aquells que volen ajudar no és cap ruqueria, si el que ha d’escoltar,primer sap escoltar, segon sap el que fa, tercer té aquesta capacitat per a aquest lloc, cosa que no és poca cosa com passa en la majoria dels casos. Hi ha una cosa que és indiscutible i veritable, tota idea és bona si se sap desenvolupar i estudiar en la seva justa mesura. Abans d’invertir-hi cal fer uns bons estudis de mercat, econòmics, anàlisi de valors, comparatives generals, estadístiques etc. Ja se sap fins i tot el que aportarà a la butxaca de l’inversor. Evidentment, tot aquest treball té una despesa de professionals que algú ha d’assumir, per això la gent busca suport a les diferents administracions, però aquesta despesa és assumible per a qualsevol govern, sense risc i valor, no hi ha glòria ni victòria. Qualsevol, ja sigui un professional amb alt nivell d’estudis o un treballador amb poca qualificació, pot tenir una bona idea, ningú és més que ningú, mentre no fem valer aquest fet, no farem les coses bé, perquè tothom mereix les mateixes oportunitats. Facin memòria i podran descobrir que les més grans fortunes de la nostra civilització van sorgir del no-res. No és més ric o més llest qui més té, sinó aquell que més pot i poder és voler. La ment de qualsevol persona és digna del major dels respectes, és una cosa que cal visualitzar i saber rebre.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
