Les xifres del calendari són només convencions per tabular el temps i poder-lo utilitzar. El 2012 sempre es recordarà com l’any en què es va dinamitar un model de vida. Moltes coses han canviat per a massa gent. Un cicle d’una nova mala salut en què molts nens no poden anar al dentista i els il·legals no tindran accés a una sanitat que se’ls ha tornat impossible. On les llars s’agrupen els avis amb els néts. Petits negocis tancats amb la desesperació dels seus propietaris. Centenars de milers de treballadors als quals se’ls va esgotar el subsidi d’atur. Milers de petites empreses sense crèdit. Rescat per als bancs, però no per als ciutadans.
No hi ha un horitzó definit i les certeses s’han evaporat en la societat de la incertesa. El 2013 serà pitjor en un pendent invertit on per primera vegada en molts anys el futur serà pitjor que el passat. Però la gran crisi no és l’econòmica. Aquesta està envoltada pel declivi de la dialèctica entre el progrés i la conservació.
El 2013 res substantiu pot canviar en una Europa que esperarà a les eleccions alemanyes amb l’immobilisme petri de la senyora Merkel que està presonera de la seva cita electoral que li impedirà interrompre el declivi d’Europa.
El 2013 serà l’any en què l’Euro serà sotmès a tensions probablement irresistibles. L’any en què els nous governs de Catalunya i Euskadi portaran al límit les tensions en el que ara és Espanya.
El 2013 serà l’any de l’eclosió de populismes que ficaran els seus arpons en uns partits polítics incapaços de reinventar-se a si mateixos per sobreviure.
Serà l’any en què els sindicats seran desbordats pels ciutadans que acabaran per explotar al marge d’unes institucions que no els permeten sentir representats.
Fins fa poc podia sostenir que l’Apocalipsi era només un llibre. Començo a intuir que és una exigència bíblica que requereix una experimentació pràctica. Només faltava la conjunció de la mediocritat i l’egoisme coincidents en el poder. Em temo que l’any que ve haurem arribat a aquesta estació terme.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
