Si, com deia Alonso Quijano, som fills de les nostres obres, de manera que elles, només elles, parlen de la nostra qualitat humana, caldrà convenir que fer-les dolentes, d’inferir-hi danys i sofriments als altres, és propi de les males persones. Naturalment, dependrà del poder que el dolent tingui perquè resulti més o menys dolent, resultant més en la mesura que més tingui. Als que ens governen, i pel gran poder que tenen per beneficiar o perjudicar amb el seu exercici a les persones, se’ls transparenta molt la seva qualitat personal, i això, més que les consideracions polítiques, és el que té indignada a la gent, sentir-se en mans d’individus, en l’ètic i en el moral, molt poc recomanables. ¿És de bones persones cobrir amb un espès mantell d’impunitat als veritables responsables de la catàstrofe nacional que patim, els polítics corruptes, els banquers sense escrúpols, els malfactors de categoria? ¿És propi de gent bona, d’esperit net i intencions nobles, carregar la factura dels abusos i els delictes dels esmentats sobre l’esquena dels més desfavorits? ¿És de bones persones, amb sentit de l’equitat i del decòrum, sostreure els estalvis de la gent, reunits amb tantes privacions i fatigues, per a lliurar a l’usura internacional i exonerar així del seu pagament als seus autèntics deutors? ¿És de bones persones gastar-se en les actuals circumstàncies cinc milions d’euros, que ja seran set o vuit, en arranjaments i blindatges del Congrés? ¿Remet a persones de bon cor la pretensió de cobrar a un immigrant paupèrrim 1.800 euros anuals per accedir, si es posa malalt, a l’atenció sanitària? ¿És de bons posar tebis de whisky i de pernil de gla a compte de l’erari, del qual es retreuen els mínims subsidis de supervivència per als aturats de llarga durada? ¿És de bons, fins i tot des de l’originària òptica cristiana, abandonar a la seva sort als que no poden valer-se per si mateixos, als pobres, als caiguts, als exclosos? ¿És de bons destorbar el recurs a la Justícia, fer fora la gent de casa o apallissar als ciutadans que es manifesten? Som fills de les nostres obres, i elles, només elles, ens qualifiquen.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
