PERIODISTA
Ni el delinqüent comú més reincident, ni el més sàdic, es passa deu mesos robant a la mateixa víctima. Les Caixes d’Estalvi nacionalitzades, no obstant això, han de trobar un rar delit en la tortura lenta, en la substracció dilatada en el temps, doncs mantenen als 700.000 estalviadors espanyols víctimes de les Participacions Preferents en continu estat de despulla. Les Caixes nacionalitzades, o sigui, el Govern, empren tot tipus d’argúcies i de trucs de fira per mantenir viva i activa, de nit i de dia, la substracció al·lucinant: ara mitjançant promeses invariablement incomplertes sobre un cessament del que és il·lícit, ara mitjançant la difusió de falses expectatives, ara mitjançant el MOU que anuncia majors «quitacions» en un futur imprecís, ara fent creure a les víctimes que no podran recórrer a la Justícia perquè, en realitat, són socis del lladre que els pispa els seus diners.
Un atemptat com aquest contra la seguretat jurídica, que ho és, en conseqüència, contra el propi Estat de Dret, semblant menyspreu per les persones víctimes d’una estafa, semblant abominació de la virtut de l’estalvi, semblant impunitat, ve a ser la cirereta que corona l’acció social, antisocial més aviat, d’aquest Govern que, no se sap per quina estranya raó, creu que la seva funció és maltractar la gent i subvertir l’ordre normal de les coses. ¿Què li ha fet la gent? Però si l’han votat fins a l’extenuació de la majoria absoluta!
El Fiscal General de l’Estat, senyor Torres Dulce, que tan dubitatiu s’havia mostrat davant la monumental estafa, acaba de cursar ordres perquè es doni prioritat en els jutjats a les demandes per les Preferents. Contra el que sembla, això és més dilació, més sofriment per a les víctimes, més incertesa i més angoixa per als qui, en la seva immensa majoria, mai van trepitjar un Jutjat. Retorni’s, sense més, allò sostret; que cessi l’odiós delicte, que ja es compadirà en un futur, si escau, al delinqüent.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
