- L’exfutbolista hongarès, a la terrassa de casa seva a Encamp. Foto: TONY LARA
FUTBOLISTA MAGIAR. Company de Puskas, Czibor i Kocsis al mític Honved dels anys 50; avui evoca el davanter, repatriat la setmana passada a Budapest.
–¡¿Pepe?! Molt hongarès no sembla.
–Des del primer dia a Espanya, tothom em va dir així. Com a Puskas, que li va quedar Pancho –per Ferenc, Francisco–, i com a Kocsis, Kocka.
–¿Kocka? M’ho haurà d’explicar.
–Kocka, sí: dau, en hongarès. És que tenia el cap quadrat. Però ja li anava bé, perquè era més hàbil jugant de cap que la majoria amb els peus.
–Doncs venia a parlar de Kocsis.
–¡Jugadoràs! Aquell Honved era com el Barça: amb jugadors tan rebons resultava difícilíssim tenir-hi lloc.
–¿El millor gol de Kocsis?
–Un de tisora contra l’Ujpest, quan ell encara jugava amb el Ferencvaros. Una cosa mai abans vista.
–¿La seva millor sort futbolísitca?
–Tenia ulls al clatell. Ho veia tot. Era molt fi i jugava fàcil . Mai al xoc.
–Vaja, que hauria tingut lloc al Barça actual.
–Sens dubte.
–I descansa per fi a Budapest. ¿Content?
–Tu diràs. A la basílica de Sant Esteve, al costat de tots els seus companys… menys el porter, Grosics, i el lateral dret, Buzanszky, els dos únics supervivents.
–¿Qui seria el Kocsis d’avui?
–Sebes, el seleccionador, posava Hidegputi de davanter centre endarrerit, amb Kocsis i Puskas –el numero u– avançats per desordenar la defensa rival.
–Així que… com Iniesta.
–Kocsis no regatejava tant, ni portava la pilota cosida al peu.
–¿I per què no va guanyar el Mundial, aquella selecció formidable?
–A la fase de grups havíem Alemanya. ¡Per 8 a 3¡ I a la final ens va tornar a tocar contra ells.
–Ja ho venien al sac.
–Al minut 8 guanyàvem 2 a 0, amb gols de Puskas i Czibor. Pancho encara va marcar el tercer, injustament anul·lat. Vam acabar perdent per 3 a 2. Ja no hi va haver més oportunitats: el 1958 aquell equip s’havia desfet.
–¿El millor jugador de la història?
–Quan Puskas va arribar al Madrid, el mateix Di Stefano li va cedir els penaltis i les faltes. Era millor llançador.
–¿Puskas o Messi?
–Puskas era potser més complet. Ho tenia tot: dribling, passada, toc, anticipació… Messi és un fora de sèrie, però té molta carrera per davant.
–Abans d’acabar: tinc entès que Franco el va nacionalitzar per decret. ¿Què tal, amb el Generalísimo?
–Vaig arribar a Espanya el desembre del 1956; i a l’abril ja era espanyol –una nacionalització exprès. El dia de la jura, al palau del Pardo, m’abraça i em diu: «Vostè… ¿no serà comunista, oi?»
–Ejem: ¿i ho era?
–«Excel·lència», li vaig respondre: «Si fos comunista, no seria aquí».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
