- Puntes, a la Llacuna, convidat per la Societat Andorrana de Ciències Foto: ÀLEX LARA
MEDIADOR. Va impartir dimarts a la Llacuna -cortesia de la SAC- una conferència sobre mediació hipotecària. Lliço número u: no compri, llogui.
–No puc pagar la hipoteca. ¿Culpa meva, per temerari, o del banc, per col·locar-me-la alegrement?
–Per resoldre un conflicte no s’han de repartir culpes sinó assumir responsabilitats.
–¿Quines opcions em queden?
–Com que la dació en pagament no existeix [a Espanya], l’única alternativa és negociar amb el banc a veure com es pot reestructurar el deute.
–¿Ja voldrà, Sa Majestat el Banc?
–Aquesta és la qüestió: si prefereix renegociar o s’estima més tirar pel dret i iniciar un procés judicial…
–…que acabarà en desnonament.
–En el cas espanyol, lamento dir que als bancs sembla que els interessa més demostrar que ets un impagador que no arribar a un acord.
–Que negre m’ho pinta.
–Certes entitats sí que opten per renegociar el deute. Però la realitat és que els últims tres anys hi ha hagut a Espanya 400.000 desnonaments.
–¿És una estratègia deliberada per acollonir el personal?
–El missatge està clar: si no pagues, perdràs la casa.
–Glups. Els bancs, ¿són els dolents d’aquesta història?
–Els bancs tenen un interès legítim: recuperar els diners prestats.
–Però amb l’amenaça de desnonament sobre la taula.
–Efectivament. Però així com hem de reconèixer el seu legítim interès, els bancs també han de deixar de veure el deutor com un individu que no compleix, sense paraula.
–Convenci’ls.
–Segons un estudi nord-americà, els motius per què es deixa de pagar una hipoteca són la pèrdua de la feina, una malaltia, en cas de defunció i també de divorci. Per aquest ordre.
–¿Conclusió?
–La gent no deixa de pagar per vici. El deutor no paga perquè no pot, no perquè no vulgui.
–Per la pròxima vida: ¿quin percentatge dels ingressos familiars s’ha de destinar a pagar una hipoteca sense incórrer en temeritat manifesta?
–Hi ha un cert consens que la cinquena part, com a màxim.
–La dació, ¿és la panacea?
–Podria ser una opció. Però no la solució. Perquè perdre la casa comporta uns costos familiars i socials que poden ser superiors al valor de la hipoteca. A Mèxic, on sí que existeix, la dació no és ni de lluny la fórmula més utilitzada.
–Hipotecar-se, al final, no és obligatori. Sempre ens quedarà el lloguer.
–Efectivament. I una hipoteca a 35 o 40 anys equival en realitat a un lloguer per a tota la vida. Als fills no els deixaràs un pis, sinó una hipoteca.
–Confessi: vostè, ¿hipoteca o lloguer?
–Sempre he viscut de lloguer; i tinc una segona residència que vaig comprar amb una hipoteca.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
