Els carrers es queden petites per acollir el descontentament ciutadà. No és mala notícia; la societat segueix viva després d’una sagnia que no acaba. El remei és antic: va matar a molta gent per excés de dosi. No hi ha sang en la població per a tanta hemorràgia i el malalt es rebel·la.
Mariano Rajoy calla perquè està pres de la paüra de les eleccions gallegues i basques. ¿Una altra Andalusia a Finisterre? ¿Onada sobiranista a Euskadi?
O Rajoy calla perquè, com gairebé sempre, no té obvietats noves per dir. El cas és que el Govern està amagat, redactant la destrucció progressiva de l’estat del benestar i de la democràcia. Els ultraconservadors camuflats durant temps han fet eclosió. A Gallardón només li queda la progressió a la pena de mort i la vigilància perquè totes les dones embarassades siguin obligades a donar a llum. José Ignacio Wert estén l’elitisme com a paradigma de l’educació controlada.
Els ministres redacten els seus decrets lleis des d’un zulo. Estan amagats perquè la marea està creixent. Quan arribi el 21-0 trauran la dalla perquè la senyora Merkel els doni una altre copet a l’esquena. I tornaran al soterrani.
Assistir a la manifestació de Madrid hauria d’haver estat una obligació per conèixer el pols del carrer. El carrer també és un santuari de la democràcia; sobretot quan la política l’aplica la realitat –Mariano dixit– i no els representants. Demanar un referèndum seria l’única forma de legitimar la fallida del pacte electoral que protagonitza Rajoy. No es pot fer el contrari del que es va prometre i pretendre que la gent es quedi a casa. La Democràcia està segrestada per uns representants que han traït als seus representats. I la vigència del carrer com a expressió ciutadana és, a més, l’única via per rescatar la democràcia quan aquesta està decomissada. No m’espanten els ciutadans pacífics al carrer; m’estimula saber que la depressió social té tractament en la convergència de la indignació. Solidaritat ciutadana contra el desastre. Dissabte va ser un dia important.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
