Historiador
La llei del talió va ser vigent durant gran part de la història de la humanitat. Ja era present al Codi d’Hamurabi, a la Mesopotàmia del s.XVII a.C. Era terrible, inhumana. Intentava, a cops de destral, reparar el mal fet. El mateix principi apareixia també al Antic Testament: ull per ull, dent per dent. Jesucrist el va deixar sense efecte quan va proclamar: “Ja sabeu que es va dir: ull per ull, dent per dent. Jo us dic: No us hi torneu contra qui us fa el mal”. Malgrat el missatge cristià, va ser vigent durant la resta de l’Edat Antiga i tota la Mitjana. Així que avançava l’Edat Moderna i les idees es renovaven, va anar desapareixen del codis per deixar pas a un concepte més humà de la justícia. Perquè l’ull per ull, més que amb la justícia tenia a veure amb la venjança, portada per l’odi destructor. Que la llei del talió, strictu sensu, hagi quedat fora dels codis penals de molt estats moderns, no vol dir que hagi desaparegut.
La pena de mort no deixa de ser una llei del talió portada a l’extrem. D’on no ha desaparegut és de l’ànima de les persones. En no poques ocasions s’han pogut sentir demandes de justícia venjativa, valgui l’antítesi. Aquestes últimes setmanes a Espanya s’estan vivint dos casos d’aquest tipus. El primer ha estat el del pare de Còrdova que va denunciar la desaparició del seus fills, que sembla que han estat trobats calcinats a la finca familiar. Les veus de pena de mort s’han aixecat enlairats per la repugnància. L’altre cas té un caire polític. Es tracta de l’etarra Uribetxeberria, que complia una condemna per assassinat i per segrest. La seva sortida de la presó, quedant en llibertat condicional per la malaltia terminal que pateix, ha fet aixecar la veu d’una associació de víctimes i d’alguns dirigents de la dreta espanyola, ara al govern.
Malgrat que la Justícia espanyola ha pres aquesta decisió, molts la posen en dubte recordant les barbaritats que l’etarra va cometre. Si el que volien era que morís a la presó sembla que es quedaran sense el dubtós gust. Han de recordar que els presos conserven tots els seus drets, excepte el de la llibertat i que si la justícia preveu excarceracions per raons humanitàries, qualsevol pres pot beneficiar-se d’aquesta mesura. El grau de penediment dels condemnats no li pertany valorar-ho a la justícia humana i qui sap el que hi ha al fons de les ànimes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
